Manifest en defensa del patrimoni

RECUPERAR EL PATRIMONIO VALENCIANO DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNIDAD IRRENUNCIABLE. El patrimonio valenciano de la guerra civil se encuentra en estado de gran fragilidad. En 2004 el Consell Valencià de Cultura informó sobre el estado del patrimonio material e inmaterial de la Guerra Civil (1936-1939) y llamó a su recuperación y puesta en valor bajo la prescripción de su uso como monumento para la paz. Se van a cumplir 10 años de esta declaración que situó el punto de partida del reencuentro de los valencianos con su pasado. Es un pasado compartido, de todos, que debemos recuperar con perspectiva de futuro. En 2007 las Cortes Valencianas se pronunciaron en la misma dirección por medio de una proposición no de ley sobre la regularización de los mecanismos de salva guarda de los refugios, edificios militares y resto de inmuebles de la República y la Guerra Civil. La Universidad de Valencia, a través de su Facultad de Geografía e Historia, en 2008 realizó un informe concreto y exhaustivo sobre la necesidad de proteger y poner en valor la linea Puig-Los Carasoles con la categoría de BIC (Bien de Interés Cultural) y en el que se concluía la existencia de pruebas documentales suficientes que justificarían tanto la declaración de Bien de Interés Cultural, como su adecuada conservación y puesta en valor patrimonial. Numerosos ayuntamientos han realizado un esfuerzo importante por inventariar, catalogar, documentar y poner en valor dichos restos. La Federación Valenciana de Municipio y Provincias desarrolló un proyecto de recuperación de este patrimonio al amparo del proyecto europeo cultural 2000 que finalizó con un congreso en 2009. Se trató de conciliar a los valencianos, a todos, con su propio pasado, con los restos de una parte de la historia que no puede ser olvidada ni negada, como un agujero negro, porque los agujeros negros no existen en la historia. Desde un punto de vista social, cultural y turístico, por tanto, de fomento del empleo, este patrimonio es un plus más. Es un valor que no deberíamos dejar pasar sobre todo en estos tiempos donde no sobran las oportunidades. A pesar del largo desarrollo de los proyectos y actuaciones desde las instituciones señaladas y desde los movimientos sociales este patrimonio queda en parte desconocido, cuando no olvidado, por un sector importante de nuestra sociedad. Este año celebramos el 75 aniversario de la batalla de Levante o de la Defensa de Valencia. Un episodio que sucedió en 1938 y que significó uno de los momentos más importantes dentro de las etapas de la Guerra Civil española. Desconocida en muchos aspectos por una gran mayoría de la población esta batalla no fue reconocida suficientemente por la historiografía hasta la actualidad. Sin embargo hoy existe un gran interés de los investigadores sobre los hechos de la batalla; de su importancia nos hablan el número de elementos participantes, así como la gran cantidad de restos esparcidos a lo largo de todo el territorio valenciano, prácticamente no existe un municipio sin un refugio, un búnquer, un aeródromo, una trinchera o un hospital de sangre. Desde distintas organizaciones ciudadanas se viene realizando en el presente año una serie de exposiciones, conferencias, salidas a los lugares de la batalla que han tenido un notable seguimiento, lo que demuestra el interés general y la viabilidad de su desarrollo con fines sociales, culturales o de cualquier otro tipo. Desde las organizaciones y personas firmantes queremos hacer una apuesta firme por el reconocimiento de este patrimonio como conclusión y cierre de este 75 aniversario. Realizamos un llamamiento a las instituciones valencianas y partidos políticos para elevar una propuesta concreta de salvaguarda de las líneas defensivas valencianas de 1938 como Lugar Histórico o Bien de Interés Cultural al amparo de la Ley Valenciana de Patrimonio Cultural. Realizamos un llamamiento en la defensa de este patrimonio y pedimos un gesto y compromiso concreto por parte de las administraciones. En concreto planteamos la salvaguarda de los elementos pertenecientes a la Línea de Defensa Inmediata a Valencia o Puig-Los Carasoles que se encuentran amenazados por la ampliación de la carretera CV-347 entre Manises y Riba-Roja. Los búnquers y trincheras que se conservan son perfectamente compatibles con el desarrollo de dicha obra, manteniendo su visibilidad y aprovechando la ocasión para integrarlos en el proyecto, permitiendo un equilibrio razonable y razonado entre el desarrollo urbanístico y la conservación del patrimonio. Estamos convencidos que se trata no de un problema si no de la oportunidad de hacer visible para todos los valencianos y valencianas que existe voluntad por parte de la administración y los partidos políticos de comprometerse con una propuesta de futuro como es conservar y poner en valor el patrimonio valenciano de la Guerra Civil, 75 años después de su origen. En conclusión, las organizaciones y personas que avalan este documento reclaman: -La inmediata paralización del soterramiento del tramo de trinchera y bunquer situados en la carretera CV-347 y el desvío de la vía de servicio para hacerla compatible con los restos mencionados. -El inicio de un proceso más amplio de recuperación de las líneas defensivas valencianas al amparo de lo que han suscrito de manera reiterada las organizaciones sociales, el Consell Valencià de Cultura, la Universidad de Valencia, las Cortes Valencianas y la propia Consellería competente en patrimonio. Noviembre 2013.

Excursió al castell d'Almenara

Un grup de persones hem fet una eixida al castell d'Almenara. Una visita molt recomanable per l'existència de trinxeres i búnquers -algú en molt bon estat-. En aquest cas es mantenen dempeus ja que no hi ha cap carretera i no és zona urbanitzada. Es una ruta agradable que es podia transformar en lloc per visitar i té un final amb grans vistes des del castell. En aquest cas és una iniciativa privada -amb l'empenta de Lara Cardona, especialment- per difondre i donar a conèixer el gran patrimoni cultural que tenim.

Obres

Les obres en la carretera de desdoblament de Manises a Riba-roja amenacen les trinxeres de la Vallesa. Són BIC, o siga, màxima protecció de l'administració. La Coordinadora de los bosques del Turia han portat a terme la denúncia de les obres amb escrits a l'ajuntament i Diputació; també amb un acte de protesta. L'aplanadora vol arrasar amb tot, encara que tinga protecció. Malgrat els treballs d'estudi a la zona i les accions en defensa del patrimoni de guerra, la conciència de respecte al territori és zero i l'acció urbanística actua per damunt del patrimoni.

Tapada pel ciment

Les troballes arqueològiques a la plaça Borrull finalment seran tapades pel ciment. Diuen que no hi ha pressupost per rehabilitar-les i es precís acabar el Tram. Una jaciment de gran interés és ofegat per l'urbanisme enfonsant la història de la ciutat. Aquestes accions depredadores i terroristes demostren el fons dels governants municipals: eliminar qualsevol vestigi històric i deixar a zero la cultura. Si el ciment continua, malgrat la crisi, arrebatant patrimoni es deixarà un futur buit i una història anecdòtica i plena d'incerteses.

De Benavites al mar en bici

De Benavites al Mar en bici.

/2013/10/28/benavites-eco-rutas-de-angelillo-de-uixo/

Dar un paseo entre naranjos en bicicleta por la Vall de Segó sorprende al viajero cuando encuentra testimonios casi increíbles cómo la Torre de BENAVITES.

En un pueblo tan humilde, que lo largo de la historia siempre ha estado poco poblado, ¿ cómo tuvieron la voluntad de construir tamaña Torres?

La utilización de lápidas cómo elemento arquitectónico también sorprende y da idea de la voluntad y necesidades de ésta gente. 

¿ Son ahora igual de abnegados los actuales habitantes?

La respuesta es no.

En línea recta bajamos a las playas de almenara, pasando por los lagos de Benavites. 

Desgraciadamente encontraremos urbanizaciones de capitalistas burgueses anti ecológicas, irrespetuosas con la sociedad, y el medio ambiente, y repletas de gente hedonista, vacía, carente de autoestima y aprecio por la vida de otros que no sean la de ellos.

Angelillo de Uixó.

Vell camí del Desert

Des de La Pobla Tornesa ens dirigim a fer el Camí Vell del Desert de les Palmes ja documentat en el s. XVIII. Es el PR-CV 422 en direcció a Benicàssim amb una distàncià de poc més de 15 qm. En un treball de recuperació es va rehabilitar fa poc per fer una ruta molt recomanable.

Mas

La casa de camp aïllada que viu del camp en mig de la muntanya rep diferents noms segons la localització geogràfica. Així es coneix com mas,però s'anomena masada i masaica en castellà. L'estudi de les zones rurals sempre ha estat menor que la història de les ciutats; més encara l'activitat econòmica i social en el mas. En els últims anys s'ha activat l'interés investigador i s'ha dissenyat rutes de masos. Resta molt a estudiar del poblament dispers que fa setanta anys superava en nombre a la població propera. Hui, amb la crisi i la recerca d'una vida més sana i natural ha provocat la repoblació de pobles i masos abandonats. Cal seguir valorant la vida en el camp i la força de la seua economia en la història.

Escuts

Els escuts són senyals distintives de les cases nobles. Si ens fixem en les llindes de cases senyorials ens trobem el símbol característic de la familia que va habitar la casa. Hi han blasons estudiats i cases que coneixem la seua història. Però també hi han escuts oblidats que reclamen explicar el seu passat.

Molins de vent

Una ruta a peu Adzanet et porta als Molins de Vent. Allà trobes unes grans estructures de pedra i el nom de lloc. Com ja sabem fa segles que s'utilitza la força del vent i l'aigua per crear energia. La modernitat i el triomf del petroli va fer abandonar les energies netes; en els últims anys han tornat a revifar pel futur esgotament de l'or negre. Es una ruta agradable que ens porta a un patrimoni abandonat i poc conegut.

Frente de Viver

A l'altura de Masadas Blancas, a la zona de Viver, hi han restes de la Guerra Civil. Allà, al costat de la Via Verde han col·locat cartells informatius del Frente de Viver. L'ajuntament de Viver fa uns anys va apostar fort pel patrimoni i la seua dignificació. Han aconseguit ajudes i han posat en valor les restes. Però cal la segona part que és la difusió i el coneixement entre la població. Es necessari un esforç des de la Generalitat, les comarques i ajuntaments destacent la importància d'aquest llegat. Per altra banda s'ha d'incorporar a l'oferta turística i oferir el patrimoni de la Guerra Civil com part del nostre passat i un component més de la cultura.

Via Verde

En temps de vacances i amb bon temps podem fer més esport i gaudir de nous territoris. Un bon lloc per passejar o anar en bici és la via verde, antics camins ferroviaris transformats en lloc d'oci. Ben a propet està la Via Verde de l'antic ferrocaril miner de Sagunt a Ojos Negros. Són més de cent quilòmetres per conèixer el territori i aprendre cultura al pas dels pobles. Es una eixida esportiva i cultural poc promocionada en l'oferta turística del 'sol i platja' oficial. Cal difondre aquest turisme ecològic i enriquidor.

Destrossa urbanística

A l'estiu, en temps de vacances, és més fàcil estar atent a tot que ens envolta que en el dia a dia. Així, si mirem les muntanyes i l'espai de les ciutats i pobles veurem quina conciència tenen els pobladors en relació al seu territori. De viatge ens trobem amb urbanitzacions d'asfalt, ciment i fanals solitaris en un turó, com en el Summet de La Vall d'Uixó, per exemple. I també zones rurals de conreus destrossant l'hàbitat per no res. En ambdós casos l'ambició és la mesura d'una inversió sense sentit que hui amb la crisi resten abandonats. Adjuntem una foto on es veu la diferència entre la destrossa de pedra i ciment en forma piramidal i la resta de muntanya verge.

Pintures rupestres

Les pintures rupestres a Albarracin estan promocionades i progetides. Es un espai cultural molt conegut i que ací podiem copiar. El patrimoni dels jaciments i la història antiga resta oblidat i en cap cas s'ha promocionat en els lots d'ofertes turístiques. Adjunto unes fotos de les pintures, encara que es fa difícil el seu visionat.

Puntal del Rayo

Amb aquest nom es designa una muntanya elevada sobre un xicotet poble de la serra d'Albarracin, Toril. Allà dalt resten trinxeres, ara només pedres escampades i grans forats al terra. Però a més pots d'aliments oxidats dels soldats que van combatre en la serra. La seua lluita no apareix en els manuals ni té un article sobre què va passar aquells dies de juliol del 1937. La investigació de la guerra civil continua molt viva, ja que ens han contat parts del conflicte i s'amaga una història més àmplia. En la serra coneixiem les restes de la guerra civil, sobre tot, a Peña la Cruz, però ens preguntem com es va desenvolupar aquella 'batalla de Albarracín', un xicotet combat 'tapat' per la batalla de Brunete - segons la historiografia oficial.

Portada

Les guies comercials de la ciutat aporten molta informació de tipus històric. A més són una empremta del temps, com la portada que mostrem. Es de 1935 i en la imatge està l'escut de Castelló republicà.

Torre la Sal

Torre la sal és un xicotet poblat marítim que pertany a Cabanes. Val la pena donar un passeig per unes poque cases al costat del mar. No s'han trobat referències històriques, només les troballes de jaciments arqueològics. Adjuntem fotos.

Orpesa

En Orpesa tot no és sol i platja. Hi ha detalls de la seua història més recent en la seua vida social en el casc antic com les dos fotos que adjuntem.

Marinet

Una passejada per Vistabella i els voltants del Penyagolosa dóna aire i renova les forces. Ben a propet està el Marinet rodejat de silencis, coves de llegenda i masos abandonats. En el Tossal del Marinet trobem restes prehistòriques i una vista impressionant.

Les Santes

L'ermita de Les Santes, pel qui no ho sap, és un santuari enclavat en el barranc del mateix nom. Es lloc de culte i peregrinatge consagrat a Santa Llúcia i Santa Agueda. També es venera a Ntra Sra. del Buen Suceso, patrona de Cabanes. A part del seu significat religiós l'edifici està enclavat en el Desert de les Palmes sent un itinerari dins el paratge natural. Una excursió recomananble és des del Centre d'informació del Desert de les Palmes pujar al Bartolo i anar a Les Santes.

L'arc romà de Cabanes

Les restes romanes a la provincia són nombroses i diverses. Hi han villes agrícoles a Cervera, La Jana o la més destacada -per les excavacions- de Benicató a Nules. Cirat té el seu origen a una antiga villa romana, L'Alcora manté les restes de termes, una calçada a Onda i inscripcions arreu. L'arc de Cabanes és del s. II d. C.. Es un monument funeari de caràcter privat que estava relacionat amb una villa agrícola. Sembla que Cabanes va ser fundada en època romana com una mansió de la Via Augusta. A Castelló la descoberta feta per les obres del barranc de Fraga en Villamargo té un caràcter comercial i ramader. Pareix que depenia administrativament de Sagunt. La Via Augusta -anomenada també camí dels romans- transcórre per una calçada d'origen íber que conectava amb la villa de Benicató a Nules, Vinarrojell a Borriana i Mas d'Aragó a Traiguera. La Via Augusta és un camí que pot servir per ensenyar la romanització a les nostres terres. I a cada població (Forcall, Morella, Ares, Xilxes, Alcalá de Xivert...)posar en valor les restes històriques i ensenyar en les escoles el pas dels romans amb dossiers, fotos i videos. Adjuntem foto de l'arc romà de Cabanes.

Llibre

Llibre de José María Azcárraga: Valencia 1931-1939. Guia urbana: la ciudad en la II República, Universidad de Valencia, 2007. Referent a tindre en compte i a consultar.

Port Vell de Sagunt

Les bateries de costa tenen l'objectiu evitar els atacs de l'aviació enemiga i protegir la navegació de cabotatge. Són fotos de les bateries al Port Vell de Sagunt que es situen a poca distància d'antigues fortificacions. Hi han quatre bases per assentament de la bateria i deu búnquers de formigó i vigues de ferro destinats probablement com observatori, magatzem, lloc de comandament i recer de la tropa. El comandament republicà va establir cinc punts defensius a la costa valenciana: Castelló, Sagunt, València, Xàbia i Alacant. El port de Sagunt té un interés estratègic ja que al costat es trobaven les instal·lacions de la Fàbrica nº 5 de la Subsecretaria d'Armament, tallers de siderurgia, forns i una laminadora.

Sí a la muralla

L'ajuntament va tindre un atac seny promovent fa uns dies la protecció de la muralla descoberta en la Plaça Borull. Ara ha decidit que és massa costós el seu recobriment i decideix tapar-la amb ciment. S'han malversat milers d'euros en els carrers per la circulació del TRAM i pel patrimoni només restarà una placa recordatòria. La seua decisió és terrorisme cultural, assassinat del patrimoni justificat pel seu progrés. Una tomba a la història en la seua societat dirigida per l'avarícia i cobdícia dels dirigents i, sobre tot, de les constructores.

¡Visca la República!

Hui 14 d'abril reivindiquem, com cada any, la República. A continuació s'afegeix l'article Ara ¡República!, un esborrany de programa polític, econòmic, social i cultural. Ara ¡República! El 14 d'abril els defensor de la República eixirem al carrer a reclamar el seu retorn. Rememorem la data d'inici del segon període republicà però anem més enllà. Tenim clar que hi ha moltes coses a canviar per donar un tomb al sistema polític actual i ací mostrarem com sí hi han alternatives i es possible un altre Castelló. El capitalisme és un sistema en crisi actualment amb casos de corrupció, malversació de fons públic, endeutament...A més de criticar les seues conseqüències és important oferir noves iniciatives per un món més humà. Recolzar el cooperativisme i l'economia social que valora l'home i rebutjar els negocis especulatius. Oferir alternatives als joves i al futur. Per això cal donar els mitjans econòmics i les infraestructures estatals per desenvolupar projectes i iniciatives. Per un sistema polític democràtic que el cap d'Estat sigue designat pel poble. La monarquia és un sistema antic i caduc que defensa una representació jeràrquica i patriarcal. La sobirania resideix en la ciutadania que eligeix a tots els representants sense una família a palau i contracte indefinit. Volem una democràcia directa pel cap d'Estat i els representants locals i comunitaris. Per la divisió real del poder executiu i judicial. El poder judicial deu ser independent i tenir un govern designat pels mateixos jutges i cap intermediari polític. Pels valors i l'ètica dels governants. La persona que lidera l'acció política deu tenir el valor de l'honradesa ja que dirigeix el govern dels ciutadans. Els polítics seran uns funcionaris més i no cobraran per obra feta sino pels serveis públics coberts. Els representants dels ciutadans com associacions de veïns, partits o sindicats deuen tenir la seua financiació i, per tant, independència del poder governant. Cal eliminar les subvencions que converteixen a aquests grups socials en instruments del poder sense cap sentit col·lectiu. Per un govern local fort i amb independència econòmica. El pressupost municipal deu ser participatiu per tots els habitants del territori. Les iniciatives deuen arribar de baix i no de dalt com ara per que siguin útils als ciutadans. Per la defensa dels béns comuns. En els últims anys tots els serveis públics han estat externalitzats en paraules dels polítics. Això vol dir que els caps municipals i de la comunitat venien els serveis a les empreses que obtenien guany pel seu treball. Hi han serveis públics que són comunitaris i no cal deixar-los en mans privades per traure benefici. L'educació, la sanitat i els serveis socials són matèries prioritàries ja que l'atenció a les persones està per davant dels interessos econòmic i polítics. A més defensarem la cultura com un assumpte transversal que està present en el creixement social com un iaciment, la creació artística o les biblioteques per exemple. Recuperar la nostra història que encara està amagada per destacar el valor i la dignitat de les persones. Una història amb fonament científic i demostrada per professionals. Valorem la diversitat d'opinions però amb serietat i lluny del folkorisme anecdòtic. Per la investigació es protegiran els arxius i no el desinterés com tenen hui a Castelló l'arxiu provincial que no té edifici propi ni personal que l'atengui. I la defensa de l'espai a les amenaces urbanístiques i agressions al medi ambient per indústries i activitats contaminants. L'excusa sempre ha estat el progrés però l'experiència ha demostrat que el creixement sense protecció ha portat regressió al territori i a les persones. Per una economia decreixent aplicada en la indústria, l'agricultura ecològica, el transport públic, caminar, l'ús de la bicicleta i un consum reduït. Aquestes mesures són un primer pas en un canvi social que desplaça el capitalisme per la seua voracitat i destrucció de matèries primeres i persones. Ara ¡República! arreplega un exemple de model econòmic, social, cultural i polític que reparteix el treball augmentant les hores lliures i respectant el medi ambient.

Símbols

El dilluns 8 d'abril inagurem una exposició al Casal Popular sobre les restes materials (edifics, plaques, escuts) de la II República a Castelló. En el cas dels escuts són símbols del temps de la democràcia republicana fulminats en la dictadura. Si anem al Bartolo, també un símbol, farem una excursió molt recomanable i amb grans vistes. Però deixem a l'esquerra l'enorme creu i al damunt una plaqueta de 1984 de l''aniversario de la redención'(???). Els símbols van carregat de significat i contingut ja siga una creu gegantina o una plaqueta dedicatòria.

Restes

En un passeig anem rastrejant les restes històriques de la ciutat. Pot ser és un defecte o la virtut humana del saber -hui dia molt perduda i denostada-. Ara seguim les rastres del republicanime a Castelló però en qualsevol poblet, carrer o habitatge perduren signes del passat. Es arqueologia menuda i històrica sobre el que es va viure en aquell racó. La passió del coneixement ens desborda i anima a saber en el com, el què i el qui. Però amb un esperít científic i crític sense fer un anedoctari folklòric. Us afegix fotos de tres moments històrics en un mateix espai: -el cartell de l'escola nacional del Grau de Sagunt, hui transformada en vivenda particular (franquisme) -vies de tren al descobert utilitzades en un fortí defensiu (guerra civil) i la part antiga del port Vell del Grau de Sagunt (s. XV)