lunes, 28 de marzo de 2011

Museus


A Benicarló està el MUCBE un museu a l´antic convent de S.Francesc. Un edifici patrimoni de tots que va ser durant molts anys seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Ara té una secció fixe dels íbers i sales per noves exposicions. Un espai necessari a qualsevol població.
A Castelló no hi ha cap museu d´història -si exceptuem el d´etnologia i d´història militar- que ens ensenyi el passat i els seus vestigis. Hi han espais públics però cap interés de l´ajuntament en mostrar tota la història de la ciutat.

Ibers a Benicarló



El jaciment arqueològic del Puig de la Nau presenta sis fases d´ocupació que van del s. VIII al s.V A.C. Exploten l´agricultura, ramaderia i la pesca. Els productes alimentaran als seus habitants i comerciaran amb grecs i púnics.
Són restes dels íbers que formen part de la nostra història. Al MUCBE de Benicarló tenen una xicoteta però interessant exposició permanent que ens recorda el patrimoni cultural.
Adjuntem unes fotos.

Signes del passat


A Benicarló trobem signes del passat. Malgrat que van llevar les plaques dels carrers franquista encara hi ha la plaça del general Alonso Vega.
En una plaça menuda i damunt una paret oblidada està un vestigi de la dictadura que ens recorda el nostre passat.
Es patrimoni de la nostra història que encara no ha passat als llibres de text i al museu de la ciutat.

lunes, 14 de marzo de 2011

Làpides franquistes



En una visita a un cementiri qualsevol trobem molts símbols i icones. A Vinaròs hem trobat exemples de la dictadura feixista que arriba a les tombes de forma molt significativa.
En els cementiris utilitza imatges com l´escut de l´àguila, una corona de llorer -signe de victòria- o el títol 'asesinado por las hordas marxistas' que expressem les formes funeràries en les làpides 'franquistes'.
El perdedor de la guerra civil mor en l´anonimat i l´oblit de les cunetes i les fosses sense làpida, nom ni flors al seu record.
El franquisme extén el seu discurs nacional i excloent en els cementiris, mentre arracona a l´enemig a l´exclusió i el silenci.
Adjuntem algunes dos fotos del cementiri de Vinaròs.

domingo, 27 de febrero de 2011

L´embat del progrés



En la carretera d´Almenara cap a la platja tenim un nou exemple d´urbanisme salvatge. El protagonista és el mateix de sempre: Lubasa, Becsa...Es igual el nom per dir, segons ells, treball i futur i per altres és destrucció sense barreres.
En la ampliació de la carretera han destrossat muntanya i búnquers de la guerra civil sense pausa i amb permís de les autoritats. Es pot calificar de terrorisme contra el territori. No és necessari fer aquest mal quan hi han altres alternatives.
Adjuntem fotos de la carretera.

Jinquer, un poble abandonat



A uns quatre quilòmetres d´Alcudia de Veo trobem Jinquer. Es un poble abandonat, oblidat i ple de vegetació.
Va ser una alqueria musulmana on van habitar moriscos fins la seua expulsió. Ara tenim cases derruïdes, una capella i un castell en un cim.
El seu accés no està senyalitzat i es necessita la informació dels excursionistes per accedir-hi. Una vegada en la vall admirem el paisatge i les construccions que encara resten.
En un temps no molt llunyà només tindrem les fotos i els records dels que van visitar-lo. Tenim que reivindicar el nostre passat àrab i dignificar el patrimoni material que es manté dempeus.

Adjuntem unes fotos de Jinquer.

domingo, 13 de febrero de 2011

Pipa




Pipa, a Vall d´Uixó, és una muntanya de més de 500 metres plena de patrimoni de la guerra civil. En una primera cota tenim fortificacions orientades cap a Alfondeguilla. Més amunt trobem refugis en terra i una llarga trinxera de més de 50 metres en zig-zag construïda amb pedra. En la banda d´Alfondeguilla a Pipa l´ajuntament ha netejat el camí -com es pot veure a la foto- i desbrossat la trinxera i set llocs de tirador en bon estat. Ara és qüestió de seguir treballant en el seu manteniment i promoció.
Al cim hem vist dos recers i trinxeres cobertes de vegetació.
El poder veure el nostre patrimoni de guerra per mitjà de la neteja és el primer pas cap a una conciència col·lectiva. A continuació ve la seua protecció, senyalització adeqüada i difusió. I a la vegada l´estudi i catalogació des d´ajuntaments, diputacions i universitats. Es un treball molt ampli que necessita la participació d´institucions, investigadors i particulars.