Per la república

Hui, 19 de juny del 2014, s'ha coronat el nou rei Felip VI. Hem vist i escoltat lloances que continuaran en els pròxims dies; pot ser és per buscar la legitimitat popular que no tenen. La monarquia és una forma de govern no democràtica en la seua naturalesa malgrat els envoltoris que oferisquen. Si cal renovar el sistema no comencen bé si seguim la 'tradició' iniciada amb Franco que va coronar a l'exrei Joan Carles I. En la plaça d'Orient, amb el record ingrat de Franco a la balconada, ha saludat el nou monarca venut com la renovació (de què ?). Les fotos i imatges (en color) tornen a repetir-se com en el passat més immediat: els súbdits/polítics inclinant-se, la gent embadalida amb banderetes bicolors, els militars engalanats amb medalles i insígnies, els bisbes amb faixa i birret i el 'besamans' inacabable. Per canviar necessitem nous models en temps de crisi que la república, un patrimoni en extinció, nodreix. Ara toca la república, un sistema laic i democràtic on els ciutadans estan damunt els privilegis, les decisions polítiques, les retallades...

Article a Levante

El 8 de juny van publicar a Levante el següent article que adjunto:

Guerra Civil Española

El llibre amb la portada que adjunto és de fa uns anys. Està editat per l'associació Gregal i participen un grup d'investigadors locals. En la introducció el coordinador -Javier Mas Torrecilla- parla de l'objectivitat i la manca d'ideologia en la recerca històrica. En el treball de les ciències socials intervenen les persones per tal de buscar la informació i obtenen unes conclusions que són personals i, per tant, influïts per la subjectivitat. No és possible un resultat asèptic, ja que intervenen les decisions particulars en la formulació de hipòtesi que es confirmen amb documentació contrastada. Així, Torrecilla ens comenta la gran reconstrucció feta en el franquisme per Regiones Devastadas, però oblida com es va finançar (principalment per la tributació i els crèdits a la depauperada població). Un exemple de subjectivisme històric.

ser cómo en la fuente en que se bebe

Ser cómo en la fuente en la que se bebe.

 http://angelillo201.wordpress.com/2014/06/14/homero-o-ser-como-de-la-fuente-en-la-que-se-bebe/


Somos cómo en la fuente en la que bebemos, en ella vemos nuestro reflejo. La sociedad de Vall d´uixó puede verse reflejada a través su patrimonio. A nuestro país le sale más rentable la destrucción que la conservación.

EL siguiente articulo está dedicado a la fuente de la calle de la ollería construida sobre un riachuelo en 1897 en el barrio de los alfareros. 

Plànol de Castelló

En el llibre de C. Sarthou Geografia General del Reino de Valencia inclou un mapa de principis del s. XX (1913). Es una referència sobre l'entramat urbanístic de la ciutat.

Morts

El record dels morts en plaques, creus i altra simbologia mortuòria ens diu qui era cadascú en el món. Vull dir que les grans tombes en el cementiri són el reflexe d'una familia benestant que vol deixar clar qui era a la terra i més enllà. Altre, quasi anònims, no tenen cap record físic, pot ser una data i unes inicials. Ací deixo fotos de grans tombes, famílies castellonenques amb un cognom destacat, i una inscripció en la muntanya, record d'una mort violenta.