domingo, 24 de junio de 2012

Patrimoni inmaterial

Hui hem parlat amb Herminio Martínez, de 91 anys i encara amb la ment molt clara. Ha contat la seua història per Terol, Castelló en temps de guerra i misèries. Ha explicat el s. XX amb una guerra, les lluites per sobreviure, els camps de concentració o la emigració. Es un patrimoni oral, i en aquest cas visual, d'important valor cultural per les seues vivències. Pot ser pensem que tots els que van participar en la defensa de la República eren gent amb forta ideologia i afiliats als partits. En el cas d'Herminio no; així és soldat republicà i després el reenganxen en l'exèrcit franquista. També va viure, i recorda amb fort emoció, uns afusellaments a Torrero. Ell emigrarà a Alemanya, amb contracte i allotjament, per treballar durament, al igual que a Mallorca en els anys 70 com molts espanyols. Al final de la xerrada l'hem preguntat si es va guanyar la Batalla de Levante. Ell diu que van ser els alemanys els triomfadors -com hui mateix-. Es patrimoni inmaterial arreplegat en veu o imatge de gran valor històric que ens aporta respostes directes sobre la guerra, com conèixer les condicions de vida en les trinxeres. Adjunto foto d'Herminio -el de la dreta-, malgrat el flash.

lunes, 18 de junio de 2012

Masos

Una visita molt atractiva i mirant enrera és anar a la recerca del món rural. Hi han molts masos a la muntanya per les nostres comarques. Pel camí que porta de Vistabella a Mosquerola passem per un pont dit romà però que és una construcció medieval. Anem al mas de Las Calzadas que segons comenten va estar habitat fins fa uns anys. Es veritat, entrem i veien rastres d'objectes anclats en el temps. Trobem un sarró i un garrot a l'entrada. A l'esquerra estava la cuina en la foscor que amagava dos calendaris de l'any 2003. El temps es va parar al març d'aquest any deixant estris de cuina, restes d'aliments i dos llibres. Sí, dos llibres intactes, un editat al 1932 de Lecturas escolares de sociologia i altre una llibreteta d'anotacions amb la inscripció: Colonia Comunista Libertaria -al·lucinant !-. Tot eren qüestions i preguntes sobre dos llibres de la República i la Guerra Civil, com si estiguessim esperant la nostra visita. Després l'excursió vam proseguir pel mas El Puente i mas Noguera, ambdós abandonats i, majoritàriament, amb la seua arquitectura dempeus. Tothom s'imaginava la dura vida en el mas i la soledat en un paratge impressionant. De tornada a la ciutat els pensaments s'arrepleguem al costat de les imatges recordades. Ens preguntem qui vivia, com passava el dia...i, sobre tot, de qui eren els llibres...!

domingo, 3 de junio de 2012

Per Eslida

Es una població amb una fort influència àrab que es desenvolupa en carrers estrets al llarg del poble. De camí a la nevera de Castro ens trobem calçada àrab en bon estat, segurament per que no ha estat destrossada per bicicletes de muntanya i el temps ha permet una bona conservació. En la web de l'ajuntament, com és habitual, en el seu apartat d'història passen pel s.XX amb quatre dades i ràpidament per la guerra civil i el franquisme fins arribar al nostre temps. Però es deixen les trinxeres o el combat en les muntanyes. Cal seguir informant del nostre passat que resta encara en la Serra d'Espadà com la calçada, les neveres,
les trinxeres o els búnquers.