Refugis a Alacant

Alacant ha rehabilitat el refugi de la plaça Balmis, construït en 1938, de maons i en forma de submarí, es podrà visitar els divendres i dissabtes. El pròxim 15 de març s'obrirà un altre refugi en la plaça Sèneca i un Centre d'Interpretació de la Guerra Civil. Alacant té catalogats més de 90 refugis. Des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló s'ha demanat en nombroses ocasions la rehabilitació d'un refugi (com el de la Pl. Tetuan), sense resposta del consistori. Alacant segueix el camí d'altres ciutats que donen valor als refugis de la Guerra Civil.

Grafit a Benicarló

De nou l'urbanisme actua sense respecte al patrimoni. Es el cas de Benicarló. Adjunte unes fotos del periodista Jordi Maura de les obres en el carrer Febrer Soriano. Ja es va avisar a urbanisme dels grafits però el ciment i la manca de memòria segueix.

Altre Castelló...laïc

Article publicat a Levante el dimarts 27 de gener. Esquerra Unida va presentat la setmana passada una proposta de laïcitat a l'Ajuntament de Castelló. La iniciativa volia que cap representant del consistori acudixca com càrrec institucional a cultes, celebracions o festes de caràcter confesional. També demana que en la posesió de càrrecs no s’utilitzen símbols que no siguin de l’Estat, una ordenança per regular les cerimònies civils pels nascuts i difuntes i suggereix no es subvencionin activitats vinculades a cap culte religiós ni inversions en entitats confesionals si no es converteixen en patrimoni públic. La proposta va ser recolzada pel PSOE i amb l’abstenció de Compromís, va ser rebutjada pel govern municipal. El laïcisme és un pensament que es desenvolupa en el Segle de les Llums lligat a la democràcia per aconseguir una igualtat de les creences davant de la llei. En la França del s. XIX va significar un esforç de l'Estat per sustraure l'educació al control religiós a favor d'una escola per a tots. En la constitució republicana de 1931 es disposa a l'article 3 que l'Estat no té religió oficial. Amb més concreció a l'article 26, dins dels Drets i debers dels espanyols, declara que les confessions religioses seran considerades com Associacions sotmeses a una llei especial i no s'afavorirà ni auxiliarà econòmicament a les esglésies, associacions i institucions religioses. També diu a l'article 27 que es garanteix la llibertat de practicar qualsevol religió i els cementiris es sotmetran a la jurisdicció civil. La dictadura franquista tombarà la legislació laica per una connivència entre el poder polític i la religió. L'Església que va legitimar la ideologia del nou Règim rebrà a canvi grans privilegis. Així exercirà un fort control social sobre la població per mitjà dels sermons, les confessions o el protagonisme en les festes populars. La constitució de 1978 declara que cap confessió tindrà caràcter estatal. Segons la constitució els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola , mantenint les relacions amb l'Església catòlica i la resta de confessions. En la pràctica l'aconfessionalitat no s'ha traduït en la separació entre el poder polític i l'església catòlica com en la jura de càrrecs o la presència d'autoritats en actes religiosos. La participació dels membres de l'Ajuntament en festes amb caràcter religiós deuria ser a títol individual i no com a membres del consistori l'1 de novembre o en les festes populars. La festa de la Magdalena, en temps republicà, va ser una celebració laica dins l'ordre constitucional. En un article del 29 de febrer de 1932 a La Provincia Nueva, periòdic adscrit al partit liberal conservador i després òrgan de la Comunión Tradicionalista, reclama la tradició religiosa de la festa en defensa dels costums, el catolicisme i l'amor per la Pàtria. La resposta vol destacar la unió entre tradició i catolicisme, tal com va oficialitzar el nacionalcatolicisme en el franquisme i es mantindrà fins hui. També es deuria complir la llei en el repartiment de les subvencions a les rehabilitacions de patrimoni. No tenim el còmput total ni a què es dedica el pressupost, però majoritàriament són per edificis religiosos (l'últim publicat a la premsa és per reparacions a l'església del Grup Segarra a La Vall d'Uixó). En el s.XXI el laïcisme aporta més democràcia i permet allunyar-nos del sotmetiment del poder civil a l'eclesiàstic.