Una visita molt atractiva i mirant enrera és anar a la recerca del món rural. Hi han molts masos a la muntanya per les nostres comarques. Pel camí que porta de Vistabella
a Mosquerola passem per un pont dit romà però que és una construcció medieval.
Anem al mas de Las Calzadas que segons comenten va estar habitat fins fa uns anys. Es veritat, entrem i veien rastres d'objectes anclats en el temps. Trobem un sarró i un garrot a l'entrada. A l'esquerra estava la cuina en la foscor que amagava dos calendaris de l'any 2003. El temps es va parar al març d'aquest any deixant estris de cuina, restes d'aliments i dos llibres. Sí, dos llibres intactes, un editat al 1932 de Lecturas escolares de sociologia i altre una llibreteta d'anotacions amb la inscripció: Colonia Comunista Libertaria -al·lucinant !-. Tot eren qüestions i preguntes sobre dos llibres de la República i la Guerra Civil, com si estiguessim esperant la nostra visita.
Després l'excursió vam proseguir pel mas El Puente i mas Noguera, ambdós abandonats i, majoritàriament, amb la seua arquitectura dempeus. Tothom s'imaginava la dura vida en el mas i la soledat en un paratge impressionant.
De tornada a la ciutat els pensaments s'arrepleguem al costat de les imatges recordades. Ens preguntem qui vivia, com passava el dia...i, sobre tot, de qui eren els llibres...!
a Mosquerola passem per un pont dit romà però que és una construcció medieval.
Anem al mas de Las Calzadas que segons comenten va estar habitat fins fa uns anys. Es veritat, entrem i veien rastres d'objectes anclats en el temps. Trobem un sarró i un garrot a l'entrada. A l'esquerra estava la cuina en la foscor que amagava dos calendaris de l'any 2003. El temps es va parar al març d'aquest any deixant estris de cuina, restes d'aliments i dos llibres. Sí, dos llibres intactes, un editat al 1932 de Lecturas escolares de sociologia i altre una llibreteta d'anotacions amb la inscripció: Colonia Comunista Libertaria -al·lucinant !-. Tot eren qüestions i preguntes sobre dos llibres de la República i la Guerra Civil, com si estiguessim esperant la nostra visita.
Després l'excursió vam proseguir pel mas El Puente i mas Noguera, ambdós abandonats i, majoritàriament, amb la seua arquitectura dempeus. Tothom s'imaginava la dura vida en el mas i la soledat en un paratge impressionant.
De tornada a la ciutat els pensaments s'arrepleguem al costat de les imatges recordades. Ens preguntem qui vivia, com passava el dia...i, sobre tot, de qui eren els llibres...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario