Referències històriques

El poder polític utilitza uns símbols i referències històriques que defineixen el seu tarannà. Aznar se'n va anar al s.XIX per rescatar les obres de Cánovas del Castillo, dirigent clau de la Restauració monàrquica, i cel·lebrar el centenari de la seua mort. Tornem a oblidar que és el temps del caciquisme, el turnisme de partits -quasi com ara- i precursors del clientelisme. Pel professor de la UJI J.A.Piqueras la figura de Cánovas ha servit per rearmar ideològicament la dreta i reivindicar la importància de la religió, la familia i la nació espanyola. Ara és lloa la Constitució de 1812, text elaborat pels grups socials més pudents amb uns articles classistes. Per altra part la Constitució republicana de 1931 és marginada i tabú en el regne espanyol. Per últim, Juan Prim, militar decimonònic, assassinat fa 142 anys. En el lloc de la mort -possiblement per estrangulament i no pel tiroteig, segons els darrers estudis científics- han col·locat una placa i un medalló en les commemoracions del seu bicentenari. S'han lloat les seues virtuts, massa dubtoses sobre tot pel seu paper repressor a Barcelona i Marroc. Són referències monàrquiques, antidemocràtiques -ja que el sufragi universal arriba en 1890- i conservadores del patrimoni burgés del s.XIX. Un model antic i caduc pel s. XXI.

Vistabella

L'1 de desembre vam visitar Vistabella en l'activitat de les jornades de memòria històrica que es van desenvolupar el cap de setmana. Vam visitar l'aeròdrom. Conserva dos boques dels refugis antiaeris amb un passadís subterrani que les comunica, la casa de comandament -utilitzada també com escola anys després-, un aljub i un comú. Encara es pot veure un escut republicà a l'entrada de l'aeròdrom. Les restes es conserven bé i s'està arreplegant la documentació del camp d'aviació. S'estan treballant per que l'aeròdrom forme part de la història del poble i compten amb la col·laboració de l'alcadessa. Després la jornada va continuar amb una xerrada de Raül Devís sobre els maquis, la presentació del llibre sobre històries de vida de Maribel Peris i l'exposició del grup de la memòria de Benassal sobre els bombardejos. Cal destacar la investigació d'aquesta associació que va portar una exposició de fotos.

Volem saber

Volem saber què va passar i d'on venim. No ens conformem amb el que ens expliquen i el que llegim en els textos oficials. Dubtem del que diuen i la versió dels fets que expliquen. La història és un procés obert en el temps a la indagació i la curiositat dels investigadors -professionals o no-. Una gran part de la història publicada procedeix dels guanyadors i s'amaga la història dels perdedors i els marginats de la societat. El treball de l'historiador és obrir nous camins però amb mètode i serietat en l'estudi. Cal tombar les batalles mitificades -i gaire importants en el curs històric- i els herois enaltits sense mèrits ni glòria personal. La investigació permet descobrir homes i dones dignes que van batallar a diari i amb uns ideals fidels, però van ser desterrats al silenci. Volem saber la vida d'aquell objecte perdut o un edifici mig derruït que amaguen històries personals.

Borriol

Borriol és una població propera a Castelló i un bon lloc per fer una passejada pels seus carrers i la muntanya. A la seua web no tenem un apartat a la història, només una menció a les restes arqueològiques del barri musulmà. Una absència de narració del passat que es repeteix sovint i es reflex d'una política miop i sense referències. Ara hi ha un taller de joves rehabilitant les restes medievals a la part més alta del municipi. Borriol va ser pas de la Via Agusta i en el 1250 li van donar la Carta Pobla sent allotjament de famílies cristianes i musulmanes. Una història rica que deu tenir continuïtat en el temps i entre el jovent.