Referències històriques

El poder polític utilitza uns símbols i referències històriques que defineixen el seu tarannà. Aznar se'n va anar al s.XIX per rescatar les obres de Cánovas del Castillo, dirigent clau de la Restauració monàrquica, i cel·lebrar el centenari de la seua mort. Tornem a oblidar que és el temps del caciquisme, el turnisme de partits -quasi com ara- i precursors del clientelisme. Pel professor de la UJI J.A.Piqueras la figura de Cánovas ha servit per rearmar ideològicament la dreta i reivindicar la importància de la religió, la familia i la nació espanyola. Ara és lloa la Constitució de 1812, text elaborat pels grups socials més pudents amb uns articles classistes. Per altra part la Constitució republicana de 1931 és marginada i tabú en el regne espanyol. Per últim, Juan Prim, militar decimonònic, assassinat fa 142 anys. En el lloc de la mort -possiblement per estrangulament i no pel tiroteig, segons els darrers estudis científics- han col·locat una placa i un medalló en les commemoracions del seu bicentenari. S'han lloat les seues virtuts, massa dubtoses sobre tot pel seu paper repressor a Barcelona i Marroc. Són referències monàrquiques, antidemocràtiques -ja que el sufragi universal arriba en 1890- i conservadores del patrimoni burgés del s.XIX. Un model antic i caduc pel s. XXI.