Refugi

Us adjunto un relat que s'ha publicat per l'editorial ACEN en el II Concurs de relats breus de Medicus Mundi. “Recluïts en un forat humit i angost el silenci fa presa sobre dones, vells i menuts. Entre tots la fam es reparteix en mossos de pa dur i llet àgria. Les mans ens ajuden a caminar i acallar els estómacs. Almes voluntàries ens donen la subsistència i ens abriguen del gel bèl·lic. L'hospital, improvisat en un hotel, aten als ferits entre el personal de blanc...Tots van donar refugi per començar el futur”. El text citat és part de les meues vivències: Refugi. Vivències de la guerra.

Divorci

A la pàgina 2 del periòdic Libertad del 9 de juliol de 1935 apareix la noticia d'un divorci. Un avanç en llibertats que va portar la República - sistema polític democràtic vull recordar !- i la dictadura feixista se'n va emportar.

Jornades Memòria Històrica 2014

A voltes de l'1 de novembre

A continuació us adjunto el text que va publicar Levante el 13 de novembre responent a un article de Vicent Sales sobre l'1 de novembre. A voltes de l'1 de novembre El passat 6 de novembre Vicent Sales, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Castelló, publicava l'article Tots els Sants republicans en aquest periòdic. En una part del text feia un recorregut per familiars i amics repressaliats en el franquisme. L'autor enfatitzava la no utilització de les banderes, en concret la republicana, en el combat polític i, per últim, concloïa amb unes paraules de concòrdia. La victòria franquista va significar l'eliminació dels derrotats amb una exhaustiva repressió. El seu estudi es realitza sense cap ajuda del govern central, autonòmic ni local. Cal recordar al regidor que els morts republicans continuen vora les carreteres i a les fosses. Al setembre d'enguany l'informe del relator Pablo de Greiff de la ONU per la Justicia, la Veritat, la Reparació i les Garanties de no Repetició critica la nul·la predisposició del govern cap a la Memòria Històrica. Per això recomana afrontar el passat i determinar què va passar amb les més de 150.000 persones desparegudes en la Guerra Civil i el franquisme. Fa unes dies la jutgessa argentina María Servini de Cubría ha emès una ordre internacional de detenció internacional contra antics ministres, jutges, policies i militars franquistes per crims de Lesa Humanitat. La represió franquista és una qüestió pendent per la democràcia. No és el cas d'enfrontaments ni ruptures social, sino un tema de Drets Humans que deu tractar l'Estat espanyol. Espanya és el segon país del món en nombre de desapareguts. La bandera republicana s'enlaira en defensa de les víctimes menyspreades i marginades primer per la dictadura i després per la democràcia. Les associacions memorialístiques investiguen i lluiten pels perdedors de la Guerra Civil amb l'objectiu principal d'aconseguir JUSTICIA i no venjança. Cada 1 de novembre es realitzen actes civils per honrar la seua memòria i en defensa de la seua dignitat. Per això me pregunte: si el vostre Ajuntament participa tots els anys en la ceremònia religiosa per què MAI s'han presentat al cementeri civil ? Per què MAI no han respost a les convocatòries contra la impunitat franquista o per la memòria dels castellonencs morts en els bombardejos de la Guerra Civil ? El discurs obtús que demana la reconciliació amaga el cinisme polític per saber la veritat. Amb l'excusa dels enfrontaments que reaviven els odis (totalment fals) es torpedeja la recerca de la investigació rigorosa i la seua difusió pública. En l'actualitat a Castelló no tenim un museu que ens explique l'evolució històrica de la població. Ara que es comencen a elaborar els programes electorals es podria incloure un apartat per un museu municipal que abastara des de la Prehistòria fins hui. Seria una ferramenta més per explicar el nostre passat que continua majoritàriament amagat com la muralla medieval soterrada pel TRAM. O la modernització de l'arxiu municipal catalogant la documentació que facilite una àmplia consulta. L'Ajuntament de Castelló pot apropar-se a les víctimes del franquisme, i a la història en general, escoltant les experiències i col·laborant en la promoció pública com el museu i l'arxiu.

La Nau de València

El Consell general de la ciutat de València acorda en 1498 la creació d'un Estudi General agrupant tots els estudis superiors. L'edifici és un exemple d'arquitectura neoclàssica. En l'actualitat és la seu institucional del Rectorat i Centre Cultural de la Universitat de València al carrer Universitat. Es un Patrimoni a conservar i difondre que es manté i dóna identitat cultural a València (i no la barbaritat de la Ciutat de les Ciències).

Palau de Dosaigües

El Palau del s. XVIII, al centre de València, és seu del Museu Nacional de Ceràmica. La portada en alabastre conté una al·legoria del rius Xúquer i Túria.

Relat

Disney Viu en una casa ample i amb comoditats. Una cuina completa, microones, assecadora i el frigorífic omplert de pots i ampolles. Relaxat en la butaca es rodeja de coixins i de la familia. Reb petons i abraçades en el saló que cobreix la felicitat cassolana. Tombat entre coixins mira el món per una pantalla. Demà matinarà i en cotxe complirà en la feina amb ordre i disciplina. Es un horari llarg i extens que acaba a la vesprà tornant a la llar cansat arrossegant els peus pel terra a l'espera del sopar. A primera hora es lleva en silenci i a fosques. Es vesteix, s'afaita, es renta i pentina. Badallant obre la nevera per ingerir cafè amb llet en una cadira de fusta. Mira el rellotge i prepara l'entrepà que guardarà a la motxilla. Aquests dies les mànigues destorben i la gent vol desfer-se de la fredor i la humitat. Engega el cotxe enfilant els carrers entre la rutina i la son. Envolta la Farola amb un gir suau del volant quan un brusc soroll precipita el vehicle en un clot obert a l'asfalt. Desarborat pel xoc esclata l'airbag i resta anclat amb el cinturó en el receptacle metàl·lic. Desconeix el per què i descol·locat prem el clàxom sense èxit. Angoixat crida demanant auxili amb forts dolors a la cama dreta. Es deslliura del cinturó respirant l'aire contaminat del passat. No sap on està i imagina que és un malson, o tal vegada, una pel·lícula dels multicines. Escolta sorolls i llums intermitents entre els vidres esmicolats. Les veus escridassen paraules de tranquil·litat i socors immediat. Uns minuts més tard un bomber i un sanitari pregunten per la seua salut assegurant que eixirà d'allí portant-lo a l'hospital. Depositat en una camilla es traslladat en ambulància per curar les ferides i contusions. Tocarà a la seua dona explicant que ha sofert un accident però que es troba bé. La dona, extranyada, preguntarà què ha passat mentre ell li dirà mil raonaments inexplicables. Despertarà commocionat però conscient per interrogar als acompanyants. Sap que va caure en un sot a la plaça de la Independència sense entendre les causes. Reb la visita de les autoritats locals, l'alcalde Caballer i els regidors municipals. Ningú respondrà als seus interrogants; tothom li contesta que va topar amb el vehicle. Ell està segur que no, va caure en un sotrac profund que va engolir el cotxe. Dos mesos ingressat a l'hospital per ferides lleus i guix a la cama no calmen l'angoixa al cervell. A l'eixida, rebut amb alegria i rialles familiars, es troba neguitós per tornar a passar per la plaça. Pegat a la finestra obre els ulls, incrèdol, a la rotonda que restava igual a la que ell voltejava dia rera dia. - Era impossible, no podia ser – es deia. Tombat en el sofà reposa l'escaiola en un taburet. Està inquiet i, malgrat els consells de tranquil·litat que l'ofereix sa dona, opta per saber què va passar. A la secció d'urbanisme de l'Ajuntament li contesten que fa anys de la última reforma a la plaça de la Independència. Llegeix els periòdics dels dies següents al seu incident però no troba cap notícia ni article que informe d'un enfonsament ni accident de cotxe. El seu cap bull sense calmar el seu nerviosisme. Escolta la ràdio i veu la televisió sense atendre a la familia. El metge l'ha donat d'alta i torna a la rutina amb el cap embotat. Per mitjà d'un amic, al qual transmet el seu patiment, coneix un escriptor aficionat a la història. Ell li relata que els bombardejos en la Guerra Civil a partir de 1937 van provocar la construcció de refugis com el de La Farola. De tornada a casa repensa el seu accident amb el tancament del forat i, sobre tot, el silenci absolut i esfereidor de tothom. Pot ser estava vivint en Disney...

Molí d'oli

En la geografia urbana s'amaga la història i el patrimoni oblidat. Ací presentem un molí d'oli a La Vall d'Uixó.

Artesania a La Vall d'Uixó

En La Vall d'Uixó van destacar dos indústries artesanes: l'espardenyeria i la terrisseria. La primera es va desenvolupar i va crèixer en el s. XX -destacant Segarra-, mentre la segona es va estancar. Vam poder parlar amb Joaquim Aledón, pot ser l'últim artesà que continua treballant malgrat els seus 80 anys. Es una nova història que cal recuperar ja que ens comentava Joaquim que van haver un 17 ollaires.

El precio de la transición

Així es titula el llibre de gregorio Morán, periodista, sobre la Transició publicat el 1991. L'autor parla de la memòria històrica i la desmemòria. Un relat que descobreix el passat complet dels polítics i la decisiva influència de periodistes, intel·lectuals i historiadors que moldegen el discurs oficial de la transició. També va publicar una biografia de Suárez en 1979, entre altres llibres i articles.

Urbión

Urbión té una altitud de 2228 m. a la provincia de Sòria. Baix està Laguna Negra que va inspirar a Antonio Machado La Tierra de Alvargonzález El patrimoni natural es dóna la mà amb la literatura. Les lletres donen a conèixer un paisatge molt recomanable.

Coros y versos de patrimonio fascista del valle de Uixó.

Coros y versos de patrimonio fascista del valle de Uixó.

Exordio del Magno poeta a los coros.

OH Grey, si tenéis cómo YO el alma pura y las manos limpias, más acercáis vuestro oído al mármol de las tumbas, al granito de los monumentos en forma de cruz, escucharéis cómo viven y sienten las voces fascistas de nuestro amado pueblo.

Coro de la cruz de los caídos.

Estrofa I.

¿ de verdad creéis que con quitarme el letrero de caídos por Dios y por España, epitafio azote de aquellos hombres injustos que odiaban la propiedad, la banca, el expolio y las virtudes de una España pobre, sumisa y cristiana, reconquistada con la espada de aquel hombre que me mando erigir cómo tumulo gris en forma de granítica cruz. Soy mole a su inmortal hazaña. La de este doble de Ares Gallego, llamado Caudillo, hombre con todas las virtudes, que doblego a todos aquellos réprobos impíos republicanos demócratas. Designados por su Gracia como Rojos o piratas . De verdad, de verdad pueblo de vall d”uixó, creéis, creéis que se olvida mi historia?

Mésodo I.

Oh pueblo de vall d”uixó, levantad la testuz humillada y poner el jubilo en el cielo, que llega el yugo. Él, Él está allí, aunque su espíritu está aquí. Dentro cada unos de nosotros hay un caudillo esperando salir. Me han quitado el epitafio de caídos por Dios y por España. Pero aquí, en este valle se castiga a los rojos y a los piratas que han arruinado esta casa. Hablo de Zapatero. Sépase la verdad de lo que aquí ha pasado.

Antistrofa I.

Hágase la justicia, oh pueblo. Mirad que castigo cae. Ya se ajusticia con carestías a aquello que hablaban del reparto de bienes y tierras. Los antinatura que dicen todos somos iguales, y había que garantizar esto con leyes que quiten de manos de los ricos, corporaciones, multinacionales, banca, el expolio acumulado con la espada teñida de sangre. Ya se los llevan bien llevados al cuartelillo. Ya reina en Vall d´Uixó el más fuerte, que  demuestra valientemente serlo  aplastando a los débiles. Gloria a él. Así cómo campa el hambre entre los inútiles. Es hermoso ver a la gente decente llevando flores en las procesiones delante de ésta cruz de los caidos pro Dios y por España. Recordarlo, cómo es simpático hombre que siempre cómo el ABC en el kiosko y cuando me ve levanta el brazo.

Mésodo II.

Empresarios, caciques, fascistas, autoridades. Ya vemos la luz. Un soldado viene a caballo con la antorcha a nuestras mansiones, y con los casco de su caballo negro repleto de sangre.

Ay caballito, caballito de la muerte y de España.

Ay caballito, caballito de la luna y bravo.

Antistrofa II.

Pronto todo el pueblo estará lleno de cruces por Dios y por España.

España es Una, que de aquí nadie se me escapa.

Dígase claro: Cataluña.

Y se hará la justicia por los años que se ha tenido que olvidar nuestro pasado.

Dígase claro: a cuantos matamos.

Estrofa II.

¿ De verdad, vasallos humillados y vencidos de nuestro pueblo, cuyas tumbas no merecen ni un triste epitafio ni recuerdo en tierra santa de España. De verdad, de verdad . Creías, creías de verdad que os ibais a salir con la vuestra deshonrando mi cruz. Erigida por hombres santos que venían de la guerra con la espada en alto proclamando desde el campo de batalla la gran verdad:

El grito de las mujeres rojas con la cabeza rapada en el convento, el llanto de los niños separados de sus padres en el orfanato, y las blancas calavera formando un mar de marfil cubierto por el cielo cubierto y el manto de la cal.

Antistrofa III.

Ahora, ahora, llega la luz y la lanza.

La regeneración nacional y la saña.

Adelante caballo negro, adelante jinete de la muerte, señor de las cruces y los epitafios.

Cabalga jinete centauro encendiendo España en nombre de Dios y del expolio de las almas.

Angelillo de Uixó.

Coros y versos de patrimonio fascista del valle de Uixó. by Angelillo de Uixó is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional License.
Creado a partir de la obra en http://patrimonienextincio.blogspot.com.es/.
Puede hallar permisos más allá de los concedidos con esta licencia en http://angelillo201.wordpress.com/

El gigante descalzo

Gabriel Cardona va escriure el llibre El gigante descalzo, una investigació molt detallada sobre l'exèrcit de Franco. Està publicat a l'editorial Aguilar el 2003. En ell ens descriu un exèrcit guanyador amb l'ajuda alemanya, italiana i americana (en benzina i camions). Al final de la guerra és un cos amb un excessiu comandament i baix pressupost. L'exèrcit li servirà a Franco com suport al seua dictadura afavorint la corrupció que arriba fins avui. Un llibre molt recomanable.

¡ Maura No !

Us invite a una xicoteta visita en el temps. A l'edifici dels Cargols al carrer Major (seu de la Generalitat Valencia a Castelló) hi ha un grafiti que diu ¡Maura No! Pot ser el coneixeu, jo ho he descobert ahir. En el costat dretà que dóna a un carrer està la inscripció que es va protegir quan es va rehabilitar la construcció. Ara encara es veu malgrat un grafiti modern damunt; un patrimoni a restaurar i difondre. ¡Maura No! era el crit de protesta després dels incidents de la Setmana Tràgica.

El tragaluz

'El Tragaluz' és una obra de teatre de Antonio Buero Vallejo que es va estrenar al 1967. Els protagonistes són els perdedors de la Guerra Civil. Ens mostra una familia on el pare està transtornat a la mort de la seua filla per fam, la mare i dos fills. El record del passat es fa patent al llarg dels dos actes en què es divideix la representació. També apareix en la trama l'amor i el consumisme. Una lectura molt actual i recomanable.

Castelló republicà

Casa Polo

Ací presente unes fotos de la Casa Polo a Vistabella. Sembla ser que era de la familia Polo. José Polo Bernabé va ser un empresari i polític valencià, introductor de la mandarina a la Plana Baixa. A Vila-real van rehabilitar l'alqueria de la seua familia i avui és el Museu de la Ciutat. L'edifici de Vistabella tindrà difícil la seua reconstrucció ja que pertany a molts porpietaris i el seu cost seria elevat.

Casino

El Casino és el lloc de reunió social ja siga classes benestants o menestrals. Un centre d'amistats i oci encara que eren reservats només als homes. El Casino de Sòria, denominat Círculo Amistad Numancia, ha dedicat el pis superior a la Casa de los Poetas, dedicada als literats que han deixat en la seua obra el pas per la ciutat. També volem deixar la tercera planta com seu de la Fundació Internacional Antonio Machado. L'interior del local conserva l'estil antic dels centres socials, hui de baixa.

Antonio Machado i Soria

Antonio Machado va viure a Soria cinc anys. Allà va conèixer a la seua dona i escriuria el llarg poema 'La tierra de Alvargonzález' que es localitza a la Laguna Negra. Així conflueixen literatura i territori, un patrimoni que ara la ciutat aprofita per fomentar el turisme.

Los vecinos de las calles de los Caudillos.

MI gran amigo Juanvi me hizo escuchar tras la descripción de su viaje a Soria el aullido de los lobos, no los del cañón con su nombre, si no del pueblo de Yagüe. Dejo el siguiente texto basado en la ley de la dependencia, así cómo en el recuerdo de calles y plazas con nombres fascistas, y sobre los actos delictivos de correos vall d´uixó, no solo por su apología del fascismo, si no en la denegación del servicios del correos a la gente dispersa. Hail, salve, oh hermanos, que la fuerza os acompañe, forever.

http://angelillo201.wordpress.com/2014/08/26/los-honorables-de-san-leonardo-de-yague/

Angelillo de Uixó, Dios le salve y le de el poder.

Les festes de juliol

Ahir es va acabar l'exposició 'Les festes de juliol', una mostra al Museu d'Etnologia de Castelló. En la sala es fa una síntesi de les festes que es celebraven a la ciutat fins l'arribada del franquisme. Eren uns actes en commemoració de la defensa liberal al setge carlí els dies 7,8 i 9 de juliol. El centre de la festa era la Manifestació cívica a l'entorn de l'Obelisc i amb un programa divers com cavalcaga, bous, balls, exhibicions esportives, audicions i certamens literaris. La festa va ser esborrada de la memòria i després de la Guerra Civil s'encetarà una 'nova' Magdalena enaltida per les autoritats franquistes amb un caire localista, lúdic i sense connotacions polítiques. La seua supressió forma part de la neteja cultural i social de la dictadura a tot record, vivència o fet republicà. A l'exposició mancava el final de la festa que és només mencionat sense cap explicació històrica. Cal recordar el patrimoni de les festes de juliol que formen part de la nostra història social.

Parc Ribalta

El Tribunal Suprem ha confirma la nul·litat del pas del TRAM pel Parc Ribalta ja que no respecta la Llei de Patrimoni Cultural Valenciano. L'Ajutament vol fer passar el TRAM pel parc com siga després d'un gast ingent en obres i destrosses per la ciutat. Per això té l'aliança -amb la subvenció permanent- del diari Mediterráneo. Per això aquest mitjà utilitza les 'armes' de la manipulació com la portada del dijous que us adjunto. En ella es veu el pas abans amb una imatge d'hivern grisàcia i la d'ara en color i els arbres verds. Però s'oblida de la resta del parc que continua deixat,amb poca il·luminació i sense dignificar. A més les obres no han respectat el patrimoni de la muralla medieval per un projecte que vol impulsar la renovació de la candidatura municipal. Per això NO AL TRAM -ni per dins ni per fora del Parc Ribalta- ja que hi ha un altre Castelló.

Rectificació

La foto de l'anterior comentari que parlava del Puig pertany a la Cartoixa d'Aracristi. Monestir del s. XVII que ara és de propietat privada i utilitzat com complex d'oci.

El Puig

El monasteri del Puig és un lloc històric on es va lliurar la batalla per València. Es pot visitar de dimarts a dissabte a les 10h, 11h, 12h, 16h i 17h.

Per la república

Hui, 19 de juny del 2014, s'ha coronat el nou rei Felip VI. Hem vist i escoltat lloances que continuaran en els pròxims dies; pot ser és per buscar la legitimitat popular que no tenen. La monarquia és una forma de govern no democràtica en la seua naturalesa malgrat els envoltoris que oferisquen. Si cal renovar el sistema no comencen bé si seguim la 'tradició' iniciada amb Franco que va coronar a l'exrei Joan Carles I. En la plaça d'Orient, amb el record ingrat de Franco a la balconada, ha saludat el nou monarca venut com la renovació (de què ?). Les fotos i imatges (en color) tornen a repetir-se com en el passat més immediat: els súbdits/polítics inclinant-se, la gent embadalida amb banderetes bicolors, els militars engalanats amb medalles i insígnies, els bisbes amb faixa i birret i el 'besamans' inacabable. Per canviar necessitem nous models en temps de crisi que la república, un patrimoni en extinció, nodreix. Ara toca la república, un sistema laic i democràtic on els ciutadans estan damunt els privilegis, les decisions polítiques, les retallades...

Article a Levante

El 8 de juny van publicar a Levante el següent article que adjunto:

Guerra Civil Española

El llibre amb la portada que adjunto és de fa uns anys. Està editat per l'associació Gregal i participen un grup d'investigadors locals. En la introducció el coordinador -Javier Mas Torrecilla- parla de l'objectivitat i la manca d'ideologia en la recerca històrica. En el treball de les ciències socials intervenen les persones per tal de buscar la informació i obtenen unes conclusions que són personals i, per tant, influïts per la subjectivitat. No és possible un resultat asèptic, ja que intervenen les decisions particulars en la formulació de hipòtesi que es confirmen amb documentació contrastada. Així, Torrecilla ens comenta la gran reconstrucció feta en el franquisme per Regiones Devastadas, però oblida com es va finançar (principalment per la tributació i els crèdits a la depauperada població). Un exemple de subjectivisme històric.

ser cómo en la fuente en que se bebe

Ser cómo en la fuente en la que se bebe.

 http://angelillo201.wordpress.com/2014/06/14/homero-o-ser-como-de-la-fuente-en-la-que-se-bebe/


Somos cómo en la fuente en la que bebemos, en ella vemos nuestro reflejo. La sociedad de Vall d´uixó puede verse reflejada a través su patrimonio. A nuestro país le sale más rentable la destrucción que la conservación.

EL siguiente articulo está dedicado a la fuente de la calle de la ollería construida sobre un riachuelo en 1897 en el barrio de los alfareros. 

Plànol de Castelló

En el llibre de C. Sarthou Geografia General del Reino de Valencia inclou un mapa de principis del s. XX (1913). Es una referència sobre l'entramat urbanístic de la ciutat.

Morts

El record dels morts en plaques, creus i altra simbologia mortuòria ens diu qui era cadascú en el món. Vull dir que les grans tombes en el cementiri són el reflexe d'una familia benestant que vol deixar clar qui era a la terra i més enllà. Altre, quasi anònims, no tenen cap record físic, pot ser una data i unes inicials. Ací deixo fotos de grans tombes, famílies castellonenques amb un cognom destacat, i una inscripció en la muntanya, record d'una mort violenta.

Aín

A Peña Pastor, en la població d'Aín,trobem restes de la Guerra Civil. A dalt del cim hi ha un aljub i unes vistes paronàmiques de la comarca.