Relat

Disney Viu en una casa ample i amb comoditats. Una cuina completa, microones, assecadora i el frigorífic omplert de pots i ampolles. Relaxat en la butaca es rodeja de coixins i de la familia. Reb petons i abraçades en el saló que cobreix la felicitat cassolana. Tombat entre coixins mira el món per una pantalla. Demà matinarà i en cotxe complirà en la feina amb ordre i disciplina. Es un horari llarg i extens que acaba a la vesprà tornant a la llar cansat arrossegant els peus pel terra a l'espera del sopar. A primera hora es lleva en silenci i a fosques. Es vesteix, s'afaita, es renta i pentina. Badallant obre la nevera per ingerir cafè amb llet en una cadira de fusta. Mira el rellotge i prepara l'entrepà que guardarà a la motxilla. Aquests dies les mànigues destorben i la gent vol desfer-se de la fredor i la humitat. Engega el cotxe enfilant els carrers entre la rutina i la son. Envolta la Farola amb un gir suau del volant quan un brusc soroll precipita el vehicle en un clot obert a l'asfalt. Desarborat pel xoc esclata l'airbag i resta anclat amb el cinturó en el receptacle metàl·lic. Desconeix el per què i descol·locat prem el clàxom sense èxit. Angoixat crida demanant auxili amb forts dolors a la cama dreta. Es deslliura del cinturó respirant l'aire contaminat del passat. No sap on està i imagina que és un malson, o tal vegada, una pel·lícula dels multicines. Escolta sorolls i llums intermitents entre els vidres esmicolats. Les veus escridassen paraules de tranquil·litat i socors immediat. Uns minuts més tard un bomber i un sanitari pregunten per la seua salut assegurant que eixirà d'allí portant-lo a l'hospital. Depositat en una camilla es traslladat en ambulància per curar les ferides i contusions. Tocarà a la seua dona explicant que ha sofert un accident però que es troba bé. La dona, extranyada, preguntarà què ha passat mentre ell li dirà mil raonaments inexplicables. Despertarà commocionat però conscient per interrogar als acompanyants. Sap que va caure en un sot a la plaça de la Independència sense entendre les causes. Reb la visita de les autoritats locals, l'alcalde Caballer i els regidors municipals. Ningú respondrà als seus interrogants; tothom li contesta que va topar amb el vehicle. Ell està segur que no, va caure en un sotrac profund que va engolir el cotxe. Dos mesos ingressat a l'hospital per ferides lleus i guix a la cama no calmen l'angoixa al cervell. A l'eixida, rebut amb alegria i rialles familiars, es troba neguitós per tornar a passar per la plaça. Pegat a la finestra obre els ulls, incrèdol, a la rotonda que restava igual a la que ell voltejava dia rera dia. - Era impossible, no podia ser – es deia. Tombat en el sofà reposa l'escaiola en un taburet. Està inquiet i, malgrat els consells de tranquil·litat que l'ofereix sa dona, opta per saber què va passar. A la secció d'urbanisme de l'Ajuntament li contesten que fa anys de la última reforma a la plaça de la Independència. Llegeix els periòdics dels dies següents al seu incident però no troba cap notícia ni article que informe d'un enfonsament ni accident de cotxe. El seu cap bull sense calmar el seu nerviosisme. Escolta la ràdio i veu la televisió sense atendre a la familia. El metge l'ha donat d'alta i torna a la rutina amb el cap embotat. Per mitjà d'un amic, al qual transmet el seu patiment, coneix un escriptor aficionat a la història. Ell li relata que els bombardejos en la Guerra Civil a partir de 1937 van provocar la construcció de refugis com el de La Farola. De tornada a casa repensa el seu accident amb el tancament del forat i, sobre tot, el silenci absolut i esfereidor de tothom. Pot ser estava vivint en Disney...