La 'nova' Magdalena

Cada any celebrem a Castelló la festa de la Magdalena en commemoració de la baixada a la ciutat dels primers pobladors en el 1251. Des de la Junta de Festes i l'Ajuntament es prepara al llarg d'una setmana un programa festiu i lúdic per tota la població. Si fem ús de la història podem analitzar com es gesta la 'nova' Magdalena. Abans del franquisme a la ciutat es realitzaven tres festes importants: Magdalena, Lledó i la de Juliol. Aquesta última és la festa dels liberals que commemoren la resistència de la ciutat en 1837 als atacs carlins i que els republicans van prendre com seua des del S. XIX. L'arribada del franquisme en 1938 significarà l'eliminació de la cultura i els símbols republicans com les festes de Juliol i es restablirà l'espledor dels actes religiosos. En 1939 es celebra la festa de la Rosa, instaurada en 1928 quan l'Ajuntament decideix integrar el costum d'eixir a rondar en el mes de maig en els acte de la Mare de Déu del Lledó. En juny del mateix any s'empenta el Corpus Christi amb cavalcada, processó, bous, homenatge a la vellesa i teatre. I a continuació les festes de la 'Liberación' amb la programació d'una cavalcada històrica, una revetlla, una carrera ciclista, un festival còmic taurí i actes litúrgics com un 'Funeral por los caidos' i una misa de campanya al Parc Ribalta. A partir dels anys 40 noves dates, de caràcter feixista, es sumaran en el calendari festiu castellonenc com el Dia de la Victòria (1 d'abril), el Dia del Caudillo (1 de març), el Dia del Imperio (3 d'agost) i Fiesta de los Mártires (al mes de març). La Magdalena es reprendrà en 1939 amb la participació de l'Ajuntament en la romeria amb les autoritats civils i militars. Al periòdic Mediterráneo apareixen articles fent un recorregut històric en defensa de la Magdalena com una manifestació religiosa i la desvirtuació republicana de la festa. Per això proposen una vistosa desfilada de carros engalanats i obres teatrals. En 1945 reneix la festa de la Magdalena amb una significació commemorativa històrica. Es fidel a la tradició patriòtica i religiosa del poble i el calendari s'amplia del dia de la romeria a més actes festius que busquen la complicitat de la població per la història i la tradició. Es prepara la 'nova' Magdalena amb el Pregó de la Cavalcada i les gaiates. Manuel Segarra Ribés és el creador de la Cavalcada del Pregó i autor de l'obra de La filla del rei Barbut. El Pregó de la Cavalcada serà l'exaltació castellonenca que dóna un sentit unitari provincial des de la capital. El primer any es rumoreja si les gaitaes es cremaran i van dir que alguna se semblava a una falla. La festa de la 'Liberación' es manté en 1945 amb cinc dies de bous, concert i mises. A partir de 1946 només seran dos dies d'homenatge a l'exèrcit i Falange. La celebració que recordava l'entrada dels franquistes a la ciutat el 14 de juny no tindrà acollida entre la població per que no forma part de l'imaginari col·lectiu. Mantindrà la seua vigència en els anys que el franquisme s'alineava amb les potències feixistes i la substituïrà una 'nova' Magdalena amb 'valor espiritual' i contingut tradicional que rememora la història local en el context de la dictadura. El nou contingut de la Magdalena, amb una vessant localista i un caràcter religiós, deu tenir el vist-i-plau de les autoritats franquistes. Així en 1945 la reina de la festa serà Carmen Abriat Puig (filla del Capità General) i en 1946 Lupita Andino Ruiz (filla del Governador Civil). La 'nova' Magdalena que cada any la població gaudeix es depura al franquisme eliminant el laïcisme de la II República coexistint amb altres actes festius de la dictadura i de l'església. Les noves autoritats aproven la Magdalena amb un caire religiós i la fidelitat al Règim.

Vilafranca

Es una població que té els seus atractius com el museu a l'aire lliure de Mosorro de pedra seca i un recorregut pel casc antic. A la seua pàgina web ens relata la història fins a l'actualitat, incloent el pas dels carlins i la Guerra Civil, amb enllaços àgils i en valencià. Us adjunto fotos de pallers al mas del Carro i arquitectura de pedra seca, una mostra de patrimoni material molt interessant.

Las maestras de la República

El documental va ser premiat amb un Goya fa unes setmanes. Es un homenatge a les dones que van treballar per l'educació en una societat lliure i laica. Es un patrimoni viu que hui té més vigència malgrat la repressió i l'ostracisme de la dictadura i la democràcia.

Escorxadors

A començaments del s. XX es construiran escorxadors. Algunes d'aquestes naus per sacrificar animals es poden veure en la majoria de casos abandonats. Ací us adjunto una foto de l'escorxador d'Alboraia.

Patrimoni de la Guerra Civil: un bé a conéixer i protegir

Amb aquest títol han publicat el següent article de Joan Miquel Palomar i Lara Cardona a Saó (nº 390 febrer 2014). El diccionari defineix patrimoni com el conjunt de béns propis d’una persona, d’una institució o d’una societat. L’accepció que ens interessa és l’última, concretada en les restes materials que la Guerra Civil va deixar en terres valencianes. L’eficàcia de les fortificades línies defensives republicanes i l’inici de la Batalla de l’Ebre frustrà la temptativa dels insurrectes d’arribar a València. L’ofensiva franquista al País Valencià i la ferma resistència republicana l’estiu de 1938 mereix un major reconeixement de la historiografia, potser més pròxima al que han obtingut altres episodis del conflicte, com ara la Batalla de l’Ebre o el setge sobre Madrid. L’ofensiva de Llevant i la posterior campanya de Llevant(1) han deixat un ric patrimoni que en l’actualitat es troba en un estat de gran fragilitat pel seu abandonament i oblit. Per això, cal recordar que ja en 2004 el Consell Valencià de Cultura va informar sobre l’estat d’aquest patrimoni material i immaterial i va fer una crida a la seua recuperació i promoció. El 2007, les Corts Valencianes es van pronunciar en el mateix sentit per mitjà d’una proposició no de llei sobre la regularització dels mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis militars i resta d’immobles de la República i la Guerra Civil. En els darrers anys, diversos ajuntaments han realitzat un esforç important per inventariar, catalogar, documentar i posar en valor tals restes. La Federació Valenciana de Municipis i Províncies va desenvolupar un projecte de recuperació d’aquest patrimoni a l’empara del Projecte Europeu Cultural 2000, que va finalitzar amb un congrés en 2009. La seua finalitat era reconciliar els valencians amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada ni negada. El treball dels investigadors en els últims anys ha permés augmentar els estudis i les publicacions sobre la batalla per València. També s’han realitzat exposicions, conferències i eixides als llocs dels combats que han tingut un notable seguiment, la qual cosa demostra l’interés general i la viabilitat del seu desenvolupament amb fins socials, culturals o de qualsevol altre tipus. A finals del 2013, diferents organitzacions i persones a títol particular s’han adherit a un manifest que aposta pel reconeixement i la protecció d’aquest patrimoni. És una crida a les institucions valencianes i als partits polítics per a elevar una proposta concreta de salvaguarda de les línies defensives valencianes de 1938 com a Lloc Històric o Bé d’Interés Cultural, a l’empara de la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural, abans que es destruïsquen. Els firmants consideren que es pot mantindre un equilibri raonable i raonat entre el desenvolupament urbanístic i la conservació del patrimoni. Al País Valencià tenim una Llei de Patrimoni que permet la seua protecció, però cal la seua aplicació real. Les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat) s’han d’implicar en l’estudi i la defensa del patrimoni de guerra. La seua conservació permet dignificar els espais, tant en la rehabilitació com en la difusió pública. Els itineraris i els llocs de memòria són uns instruments pràctics per a donar a conéixer la història local als veïns i visitants. Tenim l’exemple dels ajuntaments de Nàquera o Viver, que recuperen aquests entorns locals. Encara n’estem a temps; no hi fem tard. Podeu llegir el manifest íntegre en l’enllaç al blog de José Durbán: http://ulises-ulises.blogspot.com.es/ (1) Convé aclarir aquests conceptes: l’ofensiva de Llevant (ofensiva franquista contra València després de la caiguda de Vinaròs) i la campanya de Llevant (lluites i estabilització del front durant 9 mesos, quan es fortifica moltíssim).