Patrimoni de la Guerra Civil: un bé a conéixer i protegir

Amb aquest títol han publicat el següent article de Joan Miquel Palomar i Lara Cardona a Saó (nº 390 febrer 2014). El diccionari defineix patrimoni com el conjunt de béns propis d’una persona, d’una institució o d’una societat. L’accepció que ens interessa és l’última, concretada en les restes materials que la Guerra Civil va deixar en terres valencianes. L’eficàcia de les fortificades línies defensives republicanes i l’inici de la Batalla de l’Ebre frustrà la temptativa dels insurrectes d’arribar a València. L’ofensiva franquista al País Valencià i la ferma resistència republicana l’estiu de 1938 mereix un major reconeixement de la historiografia, potser més pròxima al que han obtingut altres episodis del conflicte, com ara la Batalla de l’Ebre o el setge sobre Madrid. L’ofensiva de Llevant i la posterior campanya de Llevant(1) han deixat un ric patrimoni que en l’actualitat es troba en un estat de gran fragilitat pel seu abandonament i oblit. Per això, cal recordar que ja en 2004 el Consell Valencià de Cultura va informar sobre l’estat d’aquest patrimoni material i immaterial i va fer una crida a la seua recuperació i promoció. El 2007, les Corts Valencianes es van pronunciar en el mateix sentit per mitjà d’una proposició no de llei sobre la regularització dels mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis militars i resta d’immobles de la República i la Guerra Civil. En els darrers anys, diversos ajuntaments han realitzat un esforç important per inventariar, catalogar, documentar i posar en valor tals restes. La Federació Valenciana de Municipis i Províncies va desenvolupar un projecte de recuperació d’aquest patrimoni a l’empara del Projecte Europeu Cultural 2000, que va finalitzar amb un congrés en 2009. La seua finalitat era reconciliar els valencians amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada ni negada. El treball dels investigadors en els últims anys ha permés augmentar els estudis i les publicacions sobre la batalla per València. També s’han realitzat exposicions, conferències i eixides als llocs dels combats que han tingut un notable seguiment, la qual cosa demostra l’interés general i la viabilitat del seu desenvolupament amb fins socials, culturals o de qualsevol altre tipus. A finals del 2013, diferents organitzacions i persones a títol particular s’han adherit a un manifest que aposta pel reconeixement i la protecció d’aquest patrimoni. És una crida a les institucions valencianes i als partits polítics per a elevar una proposta concreta de salvaguarda de les línies defensives valencianes de 1938 com a Lloc Històric o Bé d’Interés Cultural, a l’empara de la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural, abans que es destruïsquen. Els firmants consideren que es pot mantindre un equilibri raonable i raonat entre el desenvolupament urbanístic i la conservació del patrimoni. Al País Valencià tenim una Llei de Patrimoni que permet la seua protecció, però cal la seua aplicació real. Les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat) s’han d’implicar en l’estudi i la defensa del patrimoni de guerra. La seua conservació permet dignificar els espais, tant en la rehabilitació com en la difusió pública. Els itineraris i els llocs de memòria són uns instruments pràctics per a donar a conéixer la història local als veïns i visitants. Tenim l’exemple dels ajuntaments de Nàquera o Viver, que recuperen aquests entorns locals. Encara n’estem a temps; no hi fem tard. Podeu llegir el manifest íntegre en l’enllaç al blog de José Durbán: http://ulises-ulises.blogspot.com.es/ (1) Convé aclarir aquests conceptes: l’ofensiva de Llevant (ofensiva franquista contra València després de la caiguda de Vinaròs) i la campanya de Llevant (lluites i estabilització del front durant 9 mesos, quan es fortifica moltíssim).