La 'nova' Magdalena

Cada any celebrem a Castelló la festa de la Magdalena en commemoració de la baixada a la ciutat dels primers pobladors en el 1251. Des de la Junta de Festes i l'Ajuntament es prepara al llarg d'una setmana un programa festiu i lúdic per tota la població. Si fem ús de la història podem analitzar com es gesta la 'nova' Magdalena. Abans del franquisme a la ciutat es realitzaven tres festes importants: Magdalena, Lledó i la de Juliol. Aquesta última és la festa dels liberals que commemoren la resistència de la ciutat en 1837 als atacs carlins i que els republicans van prendre com seua des del S. XIX. L'arribada del franquisme en 1938 significarà l'eliminació de la cultura i els símbols republicans com les festes de Juliol i es restablirà l'espledor dels actes religiosos. En 1939 es celebra la festa de la Rosa, instaurada en 1928 quan l'Ajuntament decideix integrar el costum d'eixir a rondar en el mes de maig en els acte de la Mare de Déu del Lledó. En juny del mateix any s'empenta el Corpus Christi amb cavalcada, processó, bous, homenatge a la vellesa i teatre. I a continuació les festes de la 'Liberación' amb la programació d'una cavalcada històrica, una revetlla, una carrera ciclista, un festival còmic taurí i actes litúrgics com un 'Funeral por los caidos' i una misa de campanya al Parc Ribalta. A partir dels anys 40 noves dates, de caràcter feixista, es sumaran en el calendari festiu castellonenc com el Dia de la Victòria (1 d'abril), el Dia del Caudillo (1 de març), el Dia del Imperio (3 d'agost) i Fiesta de los Mártires (al mes de març). La Magdalena es reprendrà en 1939 amb la participació de l'Ajuntament en la romeria amb les autoritats civils i militars. Al periòdic Mediterráneo apareixen articles fent un recorregut històric en defensa de la Magdalena com una manifestació religiosa i la desvirtuació republicana de la festa. Per això proposen una vistosa desfilada de carros engalanats i obres teatrals. En 1945 reneix la festa de la Magdalena amb una significació commemorativa històrica. Es fidel a la tradició patriòtica i religiosa del poble i el calendari s'amplia del dia de la romeria a més actes festius que busquen la complicitat de la població per la història i la tradició. Es prepara la 'nova' Magdalena amb el Pregó de la Cavalcada i les gaiates. Manuel Segarra Ribés és el creador de la Cavalcada del Pregó i autor de l'obra de La filla del rei Barbut. El Pregó de la Cavalcada serà l'exaltació castellonenca que dóna un sentit unitari provincial des de la capital. El primer any es rumoreja si les gaitaes es cremaran i van dir que alguna se semblava a una falla. La festa de la 'Liberación' es manté en 1945 amb cinc dies de bous, concert i mises. A partir de 1946 només seran dos dies d'homenatge a l'exèrcit i Falange. La celebració que recordava l'entrada dels franquistes a la ciutat el 14 de juny no tindrà acollida entre la població per que no forma part de l'imaginari col·lectiu. Mantindrà la seua vigència en els anys que el franquisme s'alineava amb les potències feixistes i la substituïrà una 'nova' Magdalena amb 'valor espiritual' i contingut tradicional que rememora la història local en el context de la dictadura. El nou contingut de la Magdalena, amb una vessant localista i un caràcter religiós, deu tenir el vist-i-plau de les autoritats franquistes. Així en 1945 la reina de la festa serà Carmen Abriat Puig (filla del Capità General) i en 1946 Lupita Andino Ruiz (filla del Governador Civil). La 'nova' Magdalena que cada any la població gaudeix es depura al franquisme eliminant el laïcisme de la II República coexistint amb altres actes festius de la dictadura i de l'església. Les noves autoritats aproven la Magdalena amb un caire religiós i la fidelitat al Règim.