Al parc

El següent relat ha estat publicat el dia 26/08/2016 a laveupv.com i forma part d'Episodis de J.V. Al Parc He passejat per González Chermà entre bancs de taulellets i un humil homenatge a l'alcalde republicà. M'he assegut llegint a Poe al costat del Templet, prop de l'escultura de Francesc Tàrrega dedicada pels seus amics i admiradors. Al voltant un grup de romanesos jugant, els iaos amb garrot i gos ofegat, els estudiants amb auriculars i apunts a la motxilla i esportistes amb ulleres, pantaló curt i sabatilles de marca. En un banc seuen amb el tetrabrik de vi lamentant la mala vida i la sort esquerpa. La roba renegrida, barbats i monyo grasós enceten el camí amb la motxilla de misèria. Obliden amb el cap baix en alcohol i fum dels cigarros per seguir el camí d'itinerància odiant la societat. Als vianants, jubilats i esportistes en moviment, l'emigrant ofereix la mercaderia d'ulleres, polseres i gorres estiuenques. Les commemoracions ixen entre branques per honorar bustos i estàtues d'insígnies personalitats. Entre les maranyetes els gossos esplaien els plaers engolits, els avis deixan caure el temps i els xics reneguen a la iaia que, esgotada i sense esma, estira el braç del nét. La lectura em foragita el cap en la visió de monstres viscosos amb potes i un sol ull. Es una sensació horrorosa de grans caps sinistres que amenacen la població. Alguns diuen que es un càstig pel nostre mal comportament. Mire l'Obelisc dedicat a la victòria liberal enfront els carlins -en realitat un mite que magnifica els fets bèl·lics- i veig al fons la Gran Creu Franquista. Immediatament m'assegure que he tancat bé el relat.