«Religió i Magdalena en el primer franquisme (1938-1945). Una proposta de futur.»

El 14 de juny de 1938 l'exèrcit franquista entra en Castelló i es produeix el canvi de govern local (1). El nou ajuntament decideix eliminar tots els símbols republicans. Com a exemples paradigmàtics citem l’enderroc de l'Obelisc del parc Ribalta, el canvi d’escut i del nomenclàtor de la ciutat. El consistori municipal del nou règim establirà la memòria dels vencedors de la Guerra Civil en els espais públics (com el projecte de la Creu dels Caiguts i els homenatges als vencedors), afavorirà a l'església (2) i eliminarà les festes de Juliol, les quals rememoraven les jornades contra els carlins del 7, 8 i 9 de juliol de 1837. Després de la victòria franquista la imposició d’unes noves festes a Castelló es va configurant entre el 1938 i el 1945. En el primer franquisme el «Nou Estat» imposarà un calendari fester que conviurà amb les celebracions tradicionals de Castelló, en concret amb la Festa de la Rosa, el Corpus Christi, la Magdalena i la Verge de Lledó. A partir de 1938 s'instaura per ordre governamental: el Dia del Caudillo, el Dia de la Victoria, el Dia del Imperio i la Fiesta de la Liberación, celebrada durant la segona setmana de juny. Des d’aleshores es prioritzen i prenen protagonisme els actes religiosos en aquelles activitats festives que pressuposta el consistori. És el cas del finançament de les festes de Santa Ana o les Fiestas de la Liberación. En juny de 1939 s’inclou en el calendari les Fiestas de la Liberación que commemoren l'entrada de les tropes franquistes el 14 de juny de 1938. El 12 de juny de 1939 se celebra una cavalcada històrica amb cavallers amb un recorregut des de la Farola cap al centre, mercat extraordinari, festival còmic de bous, concert al carrer Colón i revetlla en la plaça del Rei. Aquest dia fins i tot s'habilita com a festa recuperable. El 13 de juny es fica la primera pedra en la cocatedral, un funeral pels Caiguts i un acte en el teatre Principal. El 14 de juny, també festiu recuperable, es realitza missa al Parc Ribalta, es descobreixen noves làpides de carrers i es fa fill Adoptiu i Alcalde Honorari a Ramón Serrano Súñer, cunyat de Franco que va viure la seua joventut a Castelló. El 11 de març de 1940 es celebra la Fiesta de los Mártires amb actes religiosos i una desfilada. En aquest any la Fiesta de la Liberación es desenvolupa en cinc dies de revetlles, bous, teatre, missa, etc. (3). En totes les programacions dels nous actes es lleva el caire laic per un tarannà religiós. Pel que fa referència a la Magdalena entre 1932 i 1936 s'organitzen com a festes laiques, mentre que en la Guerra Civil (1937-1938) se suspenen. En el període de la Segona República els regidors assisteixen sols a la romeria i des del 1933 se suprimeixen els actes religiosos. Aquesta decisió provocarà l'oposició dels sectors conservadors que reclamen la tradició religiosa i retornar als costums (4). En la Guerra Civil es deixarà de celebrar la romeria, mentre en el franquisme es recuperen els actes religiosos en les quals participen tots els regidors a partir de 1939. Si seguim els articles publicats al periòdic Mediterráneo es despren una defensa de les arrels de la Magdalena i el seu caràcter religiós. En Romeria a la Magdalena es comenta que la romeria és una celebració modificada fins desvirtuar-la pel sectarisme dels últims anys (5). En aquest escrit s’omet la política laica de la Segona República, citant únicament que els regidors republicans no entraven en el temple. Per a l'autor és una manifestació de l'esperit religiós on participa tota la societat des del camperol fins a la gent ordinària. La dictadura acomoda la festa al seu ideari religiós integrant a totes les classes socials sense cap conflicte ni reivindicació política esborrant tota semblança a la laïcitat de les Festes de Juliol en el període republicà. En un altre article es menciona el renaixement pel fervor per les tradicions i la possibilitat de que la festa siga atractiva pel turisme (6). Jaime Nos, director de Mediterráneo entre 1943 i 1974, defineix la festa de la Magdalena com a religiosa i cívica. Comenta que en la Segona República es va estimbar substituïda “por el claxon, la mogiganga y la irreligiosidad” (7). També Salvador Guinot, escriptor i polític, defèn la romeria de canvis i mudances que poden «matar» la festa (8). En 1944 l'Ajuntament, amb l’alcalde Benjamín Fabregat al capdavant, va convocar un comitè organitzador denominat Junta Central de Festejos amb membres del consistori, falangistes, militars i membres de la societat civil per a recuperar les festes amb el vist-i-plau de les autoritats. En les reunions es debatrà com s'organitza la festa amb veus que reclamen cremar les gaiates. Decidiran només exhibir les dotze gaiates, mantindre la romeria i afegir el Pregó de la Cavalcada, la desfilada de Gaiates, l'Ofrena de flors i Magdalena Vítol. El Pregó, creat per Manuel Segarra Ribes, exalçarà el sentit castellonenc en l'àmbit provincial segons l'ideari de la dictadura en un compendi d'història, mitologia, tradicions i folklore. Jaime Nos posarà l'accent en el seu valor espiritual i en nous articles a Mediterráneo s'insistirà en la tradició popular que procedeix del poble i mantindre un estil i maneres. Carlos García Espresati defineix les Gaiates com “recuerdo de virtudes cívicas” i “no vilipendio de inmoralidades de barrio”. Opina que són “alegoría ideológica” i no es deuen cremar; aquest argument guanya enfront els pocs partidaris d’una encesa semblant a les Falles (9). La reina en 1945 serà Carmen Abriat Puig, filla del Capità General Miguel Abriat i Cantó. Entre les dames hi és Lupita Andino Ruiz, filla del Governador Civil José Andino Núñez entre 1941 i 1946 i reina en 1946 i Luisa Asensio del Nido, filla de Juan Asensio, Governador Militar. La Magdalena s'oficialitza com Festa Major de Castelló on les filles dels càrrecs franquistes són nomenades reines i dames. En 1946 la Fiesta de la Liberación es reduirà a dos dies de programació el 13 i 14 de juny amb actes religiosos, militars i una revetlla. Aquesta festa minva el seu protagonisme reduint-se el seu paper en favor de les festes de la Magdalena. La Magdalena té una gran acceptació social entre dels castellonencs ja que està arrelada a la ciutat. En canvi la Fiesta de la Liberación són uns actes festius aliens a la població i imposats a la força per les autoritats franquistes. La Magdalena es modifica des de dalt per mitjà de la Junta Central de Festejos amb membres civils i militars del règim franquista que la preparen com a Festa Major amb un caire religiós. Propostes als ens de govern i gestió de les Festes de la Magdalena: Es proposa una reflexió al voltant de l’origen dels actes religiosos de la Magdalena, així com de la participació dels càrrecs institucionals en els seus actes litúrgics. L’objectiu és actualitzar la representació oficial en aquests actes des del compromís amb el caràcter convencional, pacífic i integrador dels valors laics. Cites 1 La bibliografia sobre el franquisme a Castelló és escassa, sobre tot, en la vessant política. Cal llegir els articles de Maria Folch L'establiment del 'Nuevo Estado', L'Avenç (2001), 262, 48-50, Castelló després de la victòria. Poder polític a l'Ajuntament de Castelló (1938-1948) de Joan Miquel Palomar Martínez a La cultura exiliada, UJI, (2010) Castelló, d'AA.DD. i Les comarques de Castelló sota el rigor falangista de José Andino Núñez (1941-1946). Una aproximació a partir dels informes de la Inspecció Provincial de FET i de las JONS, Franquisme i Transició, Revista d'Història i de Cultura (2016): 41-87 d'Andreu Ginés i el llibre La instauración del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València, Universitat Pompeu Fabra, 2008 d'Andreu Ginés. Sobre la repressió els estudis destaquen els estudis Juan Luis Porcar, Raül González, Fernando Peña i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. En relació a la història oral: Histories de vida al Castelló de la guerra i la postguerra, 2012, UJI, Castelló de Maria Isabel Peris Muiños. 2 A més de l'ajuda a les festes religioses l'ajuntament decidirà comprar terrenys al costat de l'Ermitori de la Magdalena i pavimentarà l'explanada de la Verge de Lledó. (Actes de l'Ajuntament de 1941 i 1945). 3 El seguiment de les festes de 1938 a 1945 s'ha realitzat per mitjà el periòdic Mediterráneo i les Actes municipals. També es poden consultar diversos articles sobre la història de Castelló editats a Castelló festa plena i AA. DD. (1994): Crónica de la Magdalena. Historia de las fiestas de Castellón 1945-1994, PECSA, Castellón 4 El 29 de febrer de 1932 en el diari La Provincia Nueva es critica la decisió municipal i associa la tradició festera al catolicisme i l'amor per la pàtria 5 Mediterráneo, 25 de febrer de 1940 6 Mediterráneo, 12 de març de 1940 7 Mediterráneo, 8 març de 1942 8 ¿De romería?. Mediterráneo, 25 de març de 1943 9 Article de Carlos García Espresati a Mediterráneo el 4 de març de 1945