Cultura i política

Cultura i política En el món de la política s´utilitzen moltes paraules amb un sentit molt ampli però que acaben reduïdes en el seu significat. Per exemple: cultura. Què entenen per cultura. Són els coneixements i idees que hem adquirita al llarg del temps per les facultats intel·lectuals. Ara la paraula cultura es defineix de forma diferent al seu contigut original. Es un calaix on fiquen de tot però on el pensament està absent. Ofereixen 'cultura' en grans marcs plens d´espectacle, publicitats i adreçats a un públic massiu. Però qualsevol activitat humana és cultura i no només la dirigida i controlada. Tota cultura contra el poder és marginada i no té eixida per la seua difusió. La paraula cultura en mans dels polítics es manipula i s´utilitza en benefici dels seus interessos. La cultura amb majúscules d´artistes, escriptors i intel·lectuals en un sentit ampli i democràtic és demonitzada i mostrada com aborrida. La cultura no està de moda per que es valora l´afany personal i no la col·lectivitat. El treball col·lectiu es veu com una pèrdua de temps sense obtindre cap benefici. En la capcelera de l´Estat i dels partits polítics es presenta 'gent de la cultura' però només són ments al servici del poder. Es ven una cultura no contaminada per la política, asèptica i cap al poble. A l´hora de la veritat els dirigents elegeixen el 'producte cultural' que volen mostrar. Però no és així, la cultura és subjectiva i oberta en els continguts com de pensaments humans hi han. La resta és hipocresia, i si rebutgem missatges culturals, s´anomena censura i feixisme. La televisió no ens oferta programes culturals, amb contades excepcions, mostrant concursos barroers i 'Gran Hermanos' que fomenten la ignorància i el consumisme. La pantalla s´omple de banals discusions, insults i combats irrespetuossos sense ètica. Es un buit mental, sense reflexió i crítica, per entretenir o deixar passar la vida. La TV uniformitza els continguts globalitzant els temes i repetint fins a la sacietat el mateix missatge. Els programes aletarguen el raonament amb les mateixes notícies, sobre tot violentes i esportives mentre l´espectador és un subjecte pasiu. On hi ha cultura, de veritat i no espectacle, el poble avança, progressa. Ens referim a la lectura, l´escriptura o qualsevol expressió artística. Per això és important l´educació en tots els nivels socials ampliant el ventall intel·lectual. Aprendre nous camins i tenir noves idees per ser més lliures. Avançar és anar avant però no en la matèria, sinó en l´esperit cultivant la ment per tenir idees. Això seria el progrés millorant el coneixement dia a dia. I la política facilitar la seua difusió i fer de la cultura el seu primer punt del programa social. El ciutadà ha d´ampliar el seu punt de vista cultural. La televisió i el discurs polític no és l´únic model a seguir. La cultura és a tot arreu i la fem cada dia. També hem d´arreplegar el llegat històric del passat i, sobre tot, el vagatge oblidat i perdut pels poders polítics. Mirar enrera ens enriqueix per tenir un futur menys controlat i més lliure.