La defensa del franquisme

La defensa del franquisme En el temps de la postveritat triomfa l’opinió sense rigor. El coneixement documentat és despreciat pels tòpics sense fonament. El colp d’Estat que va liderar Franco va provocar una guerra i originà una sagnant dictadura fins 1975. El franquisme amb l’ajuda feixista (Alemanya, Itàlia, Portugal) fonamentalment va tombar la democràcia republicana iniciada en 1931. Aquests fets contrastats són qüestionats diariament per periodistes, historiadors i comentaristes en un relat en defensa del franquisme. José María Arquimbau, periodista, publicava en el periòdic Levante un article titulat Un pleno decepcionante. En ell es reitera la tesi de l’enfrontament i l’augment de la crispació quant es parla de memòria histórica com el tema de la creu franquista del parc Ribalta. També menciona que el franquisme és un “régimen que con los años llevó a la prosperidad del país y de los españoles”. L’argument del creixement econòmic és la coartada per encobrir la repressió i l’absència de llibertats. En l’article cita el llibre Tiempos amargos: la guerra civil en Castellón de Germán Reguillo Simón editat per la Diputació Provincial. Al igual que La plaza de las monjas del mateix autor, publicada també amb diners públics, són treballs amb manca en la contrastació de fonts, lloança de polítics de la dictadura i ús d’un vocabulari tendenciós. En algunes investigacions es continua utilitzant vocabulari de la historiografía franquista com ‘bandos’, ‘alzamiento’…També es justifica una finalitat asèptica en treballs poc didàctics i plens de dades militars. Cal prioritzar el mètode científic i l’honestedat profesional amb el material documental que tractem diversificant les fonts utilitzades. Les restauracions del patrimoni de guerra es deuen ajustar a un discurs compromés amb la democràcia i rebatre la dictadura. No podem ser distants i cal explicar que la República es defenia de l’atac feixista. Els comentaristes ofereixen arguments, al igual que els polítics, com l’oblit per tancar les ferides. Només finalitza el dol quan s’obren les fosses com les exhumacions en noviembre d’enguany al cementeri vell de Castelló. En una democràcia és necessari ser beligerant en la veritat, justicia i reparació complint els Drets Humans. A més, el silenci de particulars i institucions sobre les exhumacions i l’eliminació de la simbología franquista dóna ales a la defensa del franquisme.