2011

Acaba 2011 amb menys patrimoni però amb ganes de seguir defenent-lo. Continua la defensa del patrimoni en la Vall d'Uixó,els búnquers de Nules i el seu inventari. Les obres urbanístiques són el major enemic del patrimoni com la construcció del gaseoducte Tivissa-Paterna, destrossant trinxeres i territori pel progrés.
El patrimoni és part de la nostra història i és cultura, malgrat la desídia de les administracions. La nostra veu seguirà en el 2012...

Indústria taulellera

La fundació en 1727 de la Real Fàbrica de Alcora és el precedent més conegut de la indústria taulellera per terres castellonenques. L'Alcora,Ribesalbes i Onda tenen una llarga tradició artesanal, sobre tot pel seu fàcil accés a la matèria primera. A Onda es desenvolupa el taulell al s. XIX a nivell industrial i a començaments del XX és la primera productora a nivell nacional. En 1929 Onda comptava amb 29 fàbriques, L'Alcora sis i Castelló cinc. A la guerra civil es va parar la producció i amb el creixement urbanístic dels anys 50/60 tornà

a crèixer. Als anys 70 és la primera reconversió industrial i als 80 la segona. Ara tenim una fort crisi que afecta fortament el sector tauleller.
Del passat hi han restes de xemeneies, façanes i locals abandonats. Fa unes setmanes es cremava el poquet que restava de Porcelanato a la carretera de Borriol. La crisi deixarà nous restes oblidats a les nostres terres.
Cal una història de les fàbriques amb la seua vida i mort per saber més de nosaltres.
Adjuntem fotos.

Quan comencem ?

L´ajuntament de La Vall d'Uixó ha contestat al nostre escrit oferint la nostra ajuda en el tema de patrimoni. Nosaltres anem coneixem les restes de patrimoni per mitjà d'excursions i exides a la muntanya. No tenim la tècnica i els professionals adients per fer la feina d'estudi i catalogació.
Ara és el moment de l'acció, la pràctica de la investigació amb la iniciativa de l'administració local. Quan comencem ?

Itinerari de patrimoni a L´Alcora

A L´Alcora hi ha un itinerari anomenat de patrimoni amb la signatura PR-CV 357. Comença als Jardins de la Vila en un camí senyalitzat ple de cultura. Vaig recórrer una part emprant més de tres hores de temps.
Vaig pujar al castell de l´Alcalaten del s. X-XIII que veiem dos torres des de la carretera. Passat el castell en un camí atractiu

trobarem la mina de Cabres d´on obtenien argiles per construir. A la tornada i prop del poble està el molí fariner de Garcés, hui ple de malesa, i les termes romanes de Santa amb cartelleria informativa.
Un patrimoni recuperat pel visitant en una ruta senderista molt interessant.
Adjunto fotos del castell, la mina i les termes.

Búnquer a Puebla de Valverde

En un camp conreat es lleva un gran monticle de pedra. Amb la pluja i el vent incessant la curiositat és més gran que el mal temps. A un metre de les grans pedres penso que m´he equivocat i estic a punt d´abandonar el lloc.

M´apropo i amb gran sorpresa i alegria entro dins del búnquer per gaudir del descobriment.
Acabada la guerra ha restat un gran búnquer de formigó amb blocs que taponen les entrades i camps treballats per camperols aliens al patrimoni bèl·lic.
Es veuen les restes de formigó, pedra i maó en mig dels llaurats.
Si seguirem l´excursió trobarien més búnquers i trinxeres entre camins, camps i pobles. El patrimoni de la guerra civil no forma part de la història de Puebla de Valverde però els seus restes continuen presents.

Caserna de l´exèrcit republicà

Es tota una aventura la recerca de qualsevol reste de la guerra civil. Gràcies a les referències bibliogràfiques, documentació i fotografies ens podem aproximar a la zona de combat. Però en el terreny deus obrir els ulls, situar-te prop de les muntanyes i caminar.
Amb l´ajuda Ramón Juan he pogut localitzar una caserna de la Columna de Hierro que es troba a la carretera cap a Camarena de la Sierra

enfront de l´assecador de pernils. Aquesta última data és fonamental per re-descobrir l´entrada del campament que té una inscripció de la CNT-AIT. Passariem de llarg i sense trobar-la si no fora per investigadors, veïns o excursionistes que col·laboren en la reconstrucció del passat. Ara manca estudiar el seu interior si no s´ha enfonsat i localitzar una altra caserna a l´antiga carretera nacional.
Adjunto unes primeres fotos.

Cartes

En la Vall d´Uixó hi ha un ric i extens patrimoni material. S´han trobat jaciments íbers, romans i àrabs. Tots han estat estudiats i poden formar part de l´arxiu de la ciutat en la seua catalogació. Però el patrimoni de guerra està sense estudiar i sembla no interessar cap jaciment ni restes coneguts.
Des de l´ajuntament, en concret l´arqueòloga, ens demana la col·laboració per indicar la localització. I nosaltres hem contestat que no tenim els mitjans tècnics i humans per la seua realització. Es una resposta oficial a les contínues demandes de protecció i catalogació. Pot ser les queixes que fem al Defensor del Pueblo activen a l´administració local a moure´s i almenys respondre. En el cas dels búnquers de Nules és un cas semblant ja que seguim demanant una protecció real i el compliment de la llei. De nou han demanat des de Madrid un informe a la Conselleria de Cultura.
L´administració local coneix l´existència del patrimoni cultural però no fa cap acció real i no burocràtica per la seua protecció. Encara que nosaltres continuarem defenent el patrimoni de guerra i oferint la col·laboració per la seua catalogació.

Gandesa

Si aneu a Gandesa veureu la cooperativa vinícola. Es un edifici modernista que està protegit com Bé Cultural per la Generalitat Catalana. Un exemple a imitar.

.
Adjunto una foto.

Símbol franquista a la Fatarella

A la carretera i prop de les trinxeres resta un monòlit dedicat a a la División Navarra. L

´homenatge als guanyadors continuem monstrant la seua ignominia per carreteres i carrers.

Investigació a La Fatarella

L´impuls de l´associació Lo Riu ha permet obrir trinxeres abandonades i búnquers amagats entre muntanyes de terra i oblit. En els anys 50 el govern franquista va manar destruir les cúpules dels nius de metralladora. En aquells anys la necessitat de nous camps de conreu completa la política de tapar les restes de la Guerra Civil que hui estan al descobert. També ha aparescut el cadàver d´un soldat batejat com 'Charly', mort en els últims combats a la batalla de l´Ebre.
L´estudi i la investigació seriosa permeten

obrir i saber del passat que al llarg de més de 70 anys ha estat clos.

Resposta

L´ajuntament de la Vall d´Uixó ens contestava a la nostra proposta de protecció del xicotet búnquer a la carretera de Moncofa. Ens demanava la nostra participació. Nosaltres SEMPRE hem volgut col·laborar però no tenim mitjans tècnics i humans. La carta que hem enviat és:

En resposta a la carta rebuda el 23 de setembre sobre la reclamació del Reg. Gen. 13474/19/07/2010. Es tracta de la informació sobre un búnquer de la Guerra Civil a la carretera de Moncofa que informa la cap del Servei del Museu, Arxiu i Biblioteques Municipals.

Manifestem,
Ens demanen la identificació cadastral exacta i planimetria detallada i georeferenciada a escala 1:10.000 pel patrimoni a protegir. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló no té els mitjans tècnics ni humans per realitzar aquesta feina. Nosaltres ens vam oferir a l’anterior alcaldessa, Isabel Bonig, per col·laborar en un primer treball d’inventariat i catalogació en l’itinerari St. Antoni - La Cova. També vam informar a la Generalitat Valenciana, en concret, al Departament de Patrimoni Cultural.
L’Ajuntament de la Vall d’Uixó, només, ens va sol·licitar la identificació cadastral i planimetria per fer una neteja en els búnquers de l’itinerari esmentat, però necessitem la participació de l´administració (local, provincial o autonòmica) que puga oferir-nos l´assessorament tècnic d´arqueòlegs i topògrafs.

En tot cas, l’associació està oberta a la col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana per a inventariar i catalogar els béns de la Guerra Civil. Pot servir d’exemple l’experiència de l’Associació Lo Riu de La Fatarella amb la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i el CESIC pel que fa al patrimoni de la Batalla de l’Ebre. Lo Riu aporta la seua experiència i treball, mentre la resta d´institucions completen la tasca burocràtica i tècnica

.

Ara esperem la seua resposta...

Excursió a la Fatarella

El passat diumenge 25 de setembre vam fer una visita a la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona). L´associació Lo Riu ha fet un gran treball recuperant pous de tirador, trinxeres i búnquers de la Guerra Civil. Allí es van viure els últims combats de la Batalla de l´ Ebre. A 600 metres d´altura amb el comandament de M.Tagüeña es vam lliurar fortes lluites fins el 14/15 de novembre de 1938. Resten búnquers amb dos eixides i trinxeres de semblant construcció al patrimoni de guerra en la línia XYZ. Ara es recuperem amb la iniciativa de Lo Riu i l´assessorament del CSIC i la Universitat de Barcelona.
Adjuntem fotos

Història d´una plaça

A Villena (Alacant) hi ha una plaça que diuen de Las Malvas. Es un nom que va sorprendre i vaig preguntar el per què. Un xic jove no ho sabia; em vaig apropar a un grupet de gent de gran que en van donar la resposta. Fa uns dos-cents anys al lloc va haver un cementiri i amb el temps ha crescut malva. Per això recordava l´expressió 'criando malvas'. Es una història arrelada que es pot perdre però que dó

na contingut al passat.
La història d´una plaça també és patrimoni cultural que es deu saber i difondre.

Itinerari Vall d´Uxió 2011

En una visita a l´itinerari S.Antoni-La Cova 2011 hem vist alguns aspectes a comentar. Dels dos cartells informatius un ha rebut un impacte i l´altre continua en bon estat. Pel camí hi ha molta brossa i branques seques que són un perill en cas d´incendi.
Les trinxeres s´està degradant i desfent per l´acció de l´home. Es continuem fent carreres il·legals en la muntanya. L´ajuntament es coneixedor del problema però no vol actuar en defensa del territori. La major amenaça és la destrucció del terreny per la urbanització i l´oblit.
Es continua fent publicitat del camí que és més accessible.

Refugi a la Gran Via Germanies

A València en la Gran Via Germanies hi ha un refugi de la guerra civil. L´ajuntament, seguint la seua política cultural, el vol protegir com Bé de Rellevància Local. Això és la teoria/la llei però en la pràctica/la realitat és que serà enterrat. Al igual que els búnquers de Nules són Bens de Rellevància Local però no apliquen la llei en conseqüència.
Es diu que tot està bé de cara a la galeria i la població, però no es defen el patrimoni per que mai els ha interessat.

Centre d´interpretació dels estanys d´Almenara

Al costat de la carretera de la platja trobem aquest edifici en obres. No està acabat i amb la crisi pot ser continuï en ruïnes. Un projecte cultural interessant sense finalitzar...o no ?.

Fàbrica a Almenara

Un ximeneia al costa de la platja Casablanca d´Almenara. Una resta d´arqueologia industrial abandonada en l´espai i la memòria. Què coneixem ? Qui va treballar ? Són preguntes obertes sense resposta que demanen una contestació si volem saber qui som.

Estanys d´Almenara

En direcció a la platja ens trobem amb un espai natural únic: els estanys i marjals. A Almenara s´han recuperat els estanys per la visita amb dos miradors i camins arreglats a la vora de l´aigua. Ara cal publicitar-lo per que tothom conegui el nostre patrimoni natural. Ara es manté en bon estat però l´oblit i la manca d´interés el podem portar a la destrucció. Encara resta rehabilitar el centre d´interpretació que ara està en obres. Afegim dos fotos.

Castell d´Almenara

En la guerra civil es van utilitzar els antics castells àrabs i medievals com fortalesa davant de l´enemig. El castell d´Almenara es va construir pels musulmans sobre restes romanes i vigilava el pas entre Castelló i València i la comunicació amb Aragó. Està flanquejat per dos torres.
Quan arribem al poble no tenim senyalització per pujar al castell; així busquem el camí que ens apropi. Al voltant del castell hi ha un camí adecentat però cap indicatiu per fer la pujada. Una vegada dalt trobem les restes antigues i algú vestigi de la guerra civil.
A excepció d´un xicotet cartell on diu 'castell' no he trobat cap informació ni indicador. Cal fer publicitat del nostre patrimoni i facilitar l´accés a la cultura.

Parc Meridià

Fa uns dies anava en bicicleta i vaig veure indicat el Parc Meridià. Per un camí de Lledó arribe entre cases i cotxes circulant. Ho havia vist anunciat a la premsa per diversos actes de l´ajuntament. Pensava que era un gran espai verd i ben acondicionat per l´esbarjo. Però era només un somni de zona verda. Em vaig trobar amb un xicotet parc amb cartells abandonats i un rierol descuïdat al mig. Aquell espai és una inversió sense benefici pel ciutadà amb abandonament i manca d´interés del municipi. S´ha invertit més en un monument al meridià que en l´ús pràctic del parc.
Adjutem unes fotos del deteriorament.

Reconstrucció

A Xèrica s´han reconstruït trinxeres de la guerra civil. Es una feina important que en temps de crisi cal remarcar. A la provincia de Castelló tenim patrimoni de la guerra civil molt destacat que tothom deuria conèixer. Pròximament farem una visita al lloc i aportarem informació.
Adjutem unes fotos de la rehabilitació.

Patrimoni de la guerra civil

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) té una llarga trajectòria en la defensa del patrimoni. El nostre objectiu és l´estudi, protecció i dignificació dels espais i construccions de la guerra civil. Els nostres mètodes són la investigació històrica, les demandes escrites a les institucions reclamant una defensa activa del patrimoni i el coneixement dels refugis antiaeris, trinxeres i búnquers.
Sempre hem reclamat la seua salvaguarda i l´estudi tal com mana la Llei de Patrimoni. Volem l´ús cultural i turístic dels refugis i construccions defensives de la guerra civil amb un interés didàctic entre la població.
Les successives Ley de Patrimonio Histórico español de 1985 i les lleis de patrimoni valencianes (1998, 2004 i 2007) permeten garantir la protecció del territori per mitjà del BIC (Bé d´Interés Cultural), el Conjunt Històric i Lloc Històric. El BIC és la figura legal màxima de defensa del territori amb el recolzament de l´ajuntament i l´aprovació de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Tenim la normativa apropiada però manca el seu compliment. Les administracions autònoma i locals apliquen la llei per jaciments íbers, romans o àrabs però descuida la protecció del patrimoni de la guerra civil.

En l´actualitat s´està destrossant patrimoni material dia a dia amb la conformitat de les administracions. Es coneix l´existència de fortificacions i refugis de la guerra civil en moltes poblacions castellonenques ja que s´ha informat des de premsa en articles i el GRMHC.
L´ultima actuació de l´associació ha estat en la protecció dels búnquers de Nules. Són unes construccions franquistes de gran importància per les seues dimensions i bona conservació. L´arxiver del poble ha tramitat el BIC mentre tots els grups polítics recolzaven la mesura excepte l´equip de govern. Sense l´ajut de l´ajuntament és complicat tirar endavant la mesura i , a més s´espera la resposta de la Generalitat Valenciana.
Fa uns mesos la construcció de la carretera d´Almenara a la costa s´emportà restes de fortificacions a la muntanya. I fa uns dies pel pas del gaseoducte de Sagunt destruïren més de 25 metres de trinxeres.
Els ajuntaments i la Generalitat Valenciana sabem de l´existència de patrimoni de la guerra civil, però no hi ha cap estudi ni sensibilització política en les seues actuacions urbanístiques.

Ens preguntem quina societat construim si mirem a un altre costat quan parlem de patrimoni de la guerra civil. ¿ Quin llegat cultural deixem als nostres fills ?
Volem unes institucions que protegisquen i promocionen les restes materials de la depredació urbanística i la desídia per ensenyar a les generacions més joves. I, sobre tot, cal complir la llei en les troballes antigues i contemporànies amb la catalogació, protecció adient i difondre entre la població la seua importància cultural.

Un exemple a seguir

Un grup de La Fatarella (Tarragona) ha senyalitzat i reconstruït restes de la Batalla de l´Ebre. Amb molt d´esforç i assessorament de la Generalitat han fet treball de camp d´estudi i rehabilitació de trinxeres. Es una feina d´admirar i exemple a seguir. Han comptat amb subvencions i ajuda del govern autònom. Per aquest projecte és necessari un gran presssupost, ajut del govern municipal i autònom i la suma de voluntats. Ací tenim les voluntats, però res de cèntims i cap interès polític en la reconstrucció del patrimoni.
Adjuntem unes fotos.

Nova destrossa

Novament la impunitat dels ajuntaments, en aquest cas La Vall d´Uixó, deixa al descobert la destrucció i la manca de sensibilitat envers el patrimoni. S´ha destrossat uns 25 metres de trinxeres en la construcció del gaseoducte de Sagunt. S´han fet cates a nivell arqueològic sense atendre l´interés cultural del patrimoni de la guerra civil.
Reclamen l´aplicació efectiva de la Llei de patrimoni en tots els jaciments històrics, antics i contemporanis. Les autoritats coneixen l´existència de trinxeres i búnquers però no volem protegir-les, ¿per què?
Adjuntem unes fotos que ha fet Carlos Mallench.

Clínica racionalista

A Benicarló hi ha una exposició de la clínica racionalista. Es una mostra escenogràfica de mobles i instrumental d´aquest corrent que es va desenvolupar entre 1920-40. Aprofita el racionalisme i la utilitat per dissenyar mobiliari pràctic. Aquest sentit lògic que utilitza el coneixement serà descartat amb l´arribada del franquisme que va desterrar qualsevol influència extrangera i liberal.
Hui rescatem una part del nostre patrimoni despreciat en el passat.

Museus

A Benicarló està el MUCBE un museu a l´antic convent de S.Francesc. Un edifici patrimoni de tots que va ser durant molts anys seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Ara té una secció fixe dels íbers i sales per noves exposicions. Un espai necessari a qualsevol població.
A Castelló no hi ha cap museu d´història -si exceptuem el d´etnologia i d´història militar- que ens ensenyi el passat i els seus vestigis. Hi han espais públics però cap interés de l´ajuntament en mostrar tota la història de la ciutat.

Ibers a Benicarló

El jaciment arqueològic del Puig de la Nau presenta sis fases d´ocupació que van del s. VIII al s.V A.C. Exploten l´agricultura, ramaderia i la pesca. Els productes alimentaran als seus habitants i comerciaran amb grecs i púnics.
Són restes dels íbers que formen part de la nostra història. Al MUCBE de Benicarló tenen una xicoteta però interessant exposició permanent que ens recorda el patrimoni cultural.
Adjuntem unes fotos.

Signes del passat

A Benicarló trobem signes del passat. Malgrat que van llevar les plaques dels carrers franquista encara hi ha la plaça del general Alonso Vega.
En una plaça menuda i damunt una paret oblidada està un vestigi de la dictadura que ens recorda el nostre passat.
Es patrimoni de la nostra història que encara no ha passat als llibres de text i al museu de la ciutat.

Làpides franquistes

En una visita a un cementiri qualsevol trobem molts símbols i icones. A Vinaròs hem trobat exemples de la dictadura feixista que arriba a les tombes de forma molt significativa.
En els cementiris utilitza imatges com l´escut de l´àguila, una corona de llorer -signe de victòria- o el títol 'asesinado por las hordas marxistas' que expressem les formes funeràries en les làpides 'franquistes'.
El perdedor de la guerra civil mor en l´anonimat i l´oblit de les cunetes i les fosses sense làpida, nom ni flors al seu record.
El franquisme extén el seu discurs nacional i excloent en els cementiris, mentre arracona a l´enemig a l´exclusió i el silenci.
Adjuntem algunes dos fotos del cementiri de Vinaròs.